William Eggleston al Centre de Fotografia KBr Fundació MAPFRE

Fins al 28 de gener, el Centre de Fotografia KBrFundació MAPFRE presenta l'exposició William Eggleston. El misteri del que és quotidià. El misteri del que és quotidià constitueix la més àmplia exposició que fins ara s'ha presentat a l'Estat sobre Eggleston. Organitzada cronològicament, aborda els seus treballs en blanc i negre (que es presenten per primera vegada amb motiu d'aquesta exposició) i els que són més coneguts, els realitzats en color a partir del 1965. Des d'aleshores, l'autor va aconseguir canviar la consideració del que mereixia la pena ser fotografiat i va obrir la seva atenció a tota mena d'objectes, portant a la pràctica fotogràfica una mirada democràtica.

William Eggleston va ser un dels pioners de la fotografia en color. Va trencar el paradigma del seu temps en realitzar fotografies amb intenció artística però en color, la qual cosa llavors estava reservada per a la publicitat i la fotografia dels aficionats.

La seva obra, però, ha protagonitzat nombrosos debats i controvèrsies en el pla de la fotografia del segle XX. D’una banda, hi ha aquells que van apuntar a la seva aparent manca de profunditat i contingut, i de l’altra, els que consideraven que a les seves composicions casuals els faltava disciplina tècnica. Així doncs, l’aparent manca de profunditat en les seves fotografies, la seva suposada falta de tècnica fotogràfica o la manca de diversitat en el seu enfocament han estat una de les febleses assenyalades entre les veus més crítiques.

No obstant això, és inqüestionable la capacitat d’Eggleston per transformar escenes simples i anodines de la vida diària en imatges impactants i evocadores. La poderosa mirada del fotògraf és capaç de mostrar-nos la bellesa amagada en situacions aparentment trivials, plenes de banalitat. Les seves primeres aproximacions fotogràfiques en un treball inicial en blanc i negre al voltant dels suburbis de Memphis van estar profundament marcades per l’“instant decisiu” d’Henri Cartier-Bresson, per Robert Frank i Eugène Atget.

A finals de la dècada del 1960 i principis del 1970, Eggleston va començar a fotografiar tot el que l’envoltava amb una clara intenció artística i en color, enderrocant la noció que només el blanc i negre pot ser artístic. A les fotografies d’Eggleston, darrere dels objectes mundans, s’hi amaguen decisions i disciplines fotogràfiques que, en realitat, estan molt lluny de ser vulgars o improvisades. Eggleston pretén revelar el potencial estètic darrere de cada imatge de les coses quotidianes en una refracció única d’allò banal i evocador. La casualitat i les imatges més instantànies es poden revelar fins i tot més enigmàtiques i suggeridores que aquella fotografia pensada i estudiada.

El seu ús del color serà pioner, ja que, malgrat que van haver de passar unes quantes dècades més, va desmuntar la convicció que les fotografies serioses només es fan en blanc i negre. Si, tal com deia Eudora Welty, “no existeix cap subjecte més ple d’implicacions que el mundanal”, l’exposició de William Eggleston esdevé una oportunitat imprescindible per retrobar-nos i mirar de cara la complexitat i riquesa del que som al nostre dia a dia.