El MARCO de Vigo presenta, del 22 de setembre al 25 de febrer, una mostra de Juan Giralt comissariada per Marcos Giralt Torrente i Miguel Fernández-Cid. Aquesta exposició és la més extensa dedicada fins ara a Juan Giralt (Madrid, 1940-2007), un dels artistes més suggestius i singulars de la generació pictòrica que va protagonitzar a Espanya el canvi de segle. Virtuós del color, reactiu a la solemnitat i afecte a l'humor i al joc metapictòric, Juan Giralt va demostrar ben aviat una voluntat de recerca, de fugida dels estereotips i els encasellaments, que el portaria a experimentar amb diversos llenguatges.
Format en l'informalisme dels anys cinquanta del segle passat, va participar de la ruptura generacional amb aquest moviment des de mitjans de la dècada següent, quan va evolucionar de l'expressionisme post CoBrA a una neofiguració de ressonàncies pop que el convertiria, entrats els setanta, en un els referents principals de l'escena artística espanyola.
Al costat del seu domini del color i la plasticitat, sol ressaltar-se de Giralt la solidesa de la seva aposta pictòrica, el fet que, sense ser aliè als corrents del seu temps, aconseguís conformar un llenguatge plenament reconeixible, en què l'abstracció i la referència figurativa, cerebral i intuïtiu, la pulcritud del dibuix i la untuositat de la pintura, l'expressivitat del gest i l'anàlisi formal de tendència geometritzant conviuen, no sense fricció, en un delicat equilibri que sembla multiplicar cap a dins la superfície de l'obra.
Aquesta pulsió integradora, ja perceptible en el seu treball experimental dels anys vuitanta, cristal·litzaria amb tota rotunditat en els seus esplèndids últims vint anys de carrera.
L'exposició repassa succintament les etapes prèvies del seu treball i se centra en aquests anys de plenitud, entre finals dels vuitanta i la seva mort el 2007, en què el seu estil va assolir un pes de clàssic. L'empremta del seu eclecticisme desinhibit i del seu peculiar tractament de l'espai pictòric, al qual incorpora la tècnica del collage, es pot rastrejar en molts artistes posteriors. Pintura al filferro, construïda a la vista, de síntesi, de conciliació entre extrems, intel·lectual i freda, però alhora fortament emocional, esquitxada de paraules pintades, d'objectes evocats de la vida quotidiana, de finestres després de les quals s'insinuen turons , de trossos de cartells publicitaris, de làmines escolars, de fotos...
Pintor de pintors, respectat i influent, Juan Giralt no ha obtingut però la projecció que la seva brillant trajectòria mereixeria. Amb aquesta exposició, on es reuneixen obres sobre llenç i paper de petit i gran format, el MARC, Museu d'Art Contemporània de Vigo, s'uneix a l'esforç per reivindicar-lo.