Fundació Catalunya La Pedrera presenta la primera retrospectiva a Barcelona d'Antonio López

La Fundació Catalunya La Pedrera ha presentat la primera exposició retrospectiva a Barcelona del pintor i escultor realista Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 1936). Amb una acurada selecció d’una vuitantena d’obres de pintura, escultura i dibuix procedents de diferents col·leccions públiques i privades, la monogràfica permet traçar un recorregut per la trajectòria artística. La mostra repassa set dècades de treball, des de les primeres peces de la joventut, dels anys cinquanta i fins a la producció més recent. Interiors domèstics, paisatges, vistes urbanes de Madrid, natures mortes o figures humanes són els principals eixos temàtics. L’exposició es podrà visitar del 22 de setembre fins al 14 de gener de 2024.

La Fundació Catalunya La Pedrera presenta l'obra d’Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 1936), el representant per excel·lència del moviment realista espanyol de la segona meitat del segle XX. De producció lenta, meditada i minuciosa, la seva obra no admet simplificacions.
 
Pintor, escultor i dibuixant, López només té en la realitat un punt de partida, en el qual el procés és tan important com l’obra acabada. Tal com diu l’artista: «Una obra no s’acaba mai, sinó que arriba al límit de les seves pròpies possibilitats». Depenent dels temes, treballa en els seus quadres al llarg de diversos anys —de vegades,  durant dècades, els abandona i els reprèn un altre cop— i amb cada pinzellada destil·la l’entrellat de l’objecte o el paisatge, fins que en plasma l’essència al llenç. En la seva obra, l’artista intenta captar el que roman de la realitat que ens envolta, eliminant-ne artificis i detalls innecessaris, així com capturar el moment en què la llum i els objectes assoleixen, a través de la mirada del pintor, el màxim grau possible de bellesa.
 
L’exposició a La Pedrera és la primera mostra monogràfica retrospectiva d’Antonio López que es presenta a Barcelona, i reuneix una acurada selecció d’una vuitantena d’obres —entre pintura, escultura i dibuix— procedents de diferents col·leccions públiques i privades, com ara la Fundació Sorigué, de Lleida; la Fundación Juan March de Palma de Mallorca; la Fundación ICO i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, de Madrid; l’Hamburger Kunsthalle; el Baltimore Museum of Art i el Museum of Modern Art de Nova York, entre d’altres; que permet traçar un recorregut per la trajectòria d’aquest artista al llarg de set dècades de treball, des de les primeres obres de joventut, dels anys cinquanta, fins a la producció més recent.

En roda de premsa Antonio López ha reconegut que retrobar-se amb les obres sempre és una cosa a la qual “tem” perquè després d’un temps poden “no agradar-te” i això “l’enfonsaria”. López ha aplaudit el treball fet a l’exposició perquè permet veure “zones profundes” de la seva obra que son “reveladores” i li han ensenyat “molt del seu propi treball”.

Ha posat d’exemple unes figures instal·lades al principi del recorregut que el representen a ell, a les seves filles i d’altres personatges que l’han inspirat.

López ha repassat les influències artístiques que l’han marcat com l’art contemporani, Grècia, el món real o el subconscient. Sobre el surrealisme el pintor ha dit que el va entendre perquè “va viure la vida”.

“És quelcom que no és del món objectiu, està per sobre i per sota. La pintura del segle XX dona nom a una mirada que ja estava en l’art antic. Li hem donat el nom de surrealisme però això ja havia estat en l’art per la part espiritual”, ha constatat. També ha reconegut que en la seva joventut tenia dificultat per entendre l’art espanyol. “Va ser un esforç enorme. Em sembla l’art més difícil d’entendre de tots”, ha apuntat.

“Ens l’estimem perquè és el nostre però és un art summament antiretòric i despullat. Està pelat de tot, fa falta saber-ne molt”, ha destacat. “Anava al Prado cada setmana i no vaig tenir cap indagació ni resposta que em servís per a res en aquella època”, ha exposat.

 
Estructurada en blocs temàtics, la mostra posa de manifest que certs motius sobre els quals l’artista reflexiona persisteixen i, alhora, evolucionen al llarg de la seva carrera: els interiors domèstics, els paisatges i les vistes urbanes —principalment de Madrid—, les natures mortes o la figura humana.
 
Aquests últims constitueixen les obsessions del pintor i escultor. El detall, els racons, la quietud, el silenci, l’austeritat són elements protagonistes de la seva gramàtica personal, en una obra que expressa, des de la intimitat de l’entorn domèstic, valors humans de caràcter universals. Intenta atrapar la realitat efímera que ens envolta i capturar-ne un moment, un instant en què la llum i els objectes assoleixen, per a la mirada del pintor que vol eternitzar-los, el màxim grau possible de bellesa. L’artista, amb un gran domini de l’espai i de la llum, sovint vol transcendir la quotidianitat de les coses i dels paisatges aturant el temps per captar l’eternitat de l’instant.
 

L'exposició està organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera, en col·laboració amb el Drents Museum (Assen, Països Baixos), i es podrà visitar a La Pedrera de Barcelona a partir del 22 de setembre de 2023 i fins al 14 de gener de 2024. Les obres estan exposades a la sala d’exposicions a excepció de Carmen dormida, que està instal·lada al pati de Passeig de Gràcia.