El número 198 de la revista bonart –corresponent als mesos de setembre 2023 a febrer 2024– ja està a la venda i incorpora en aquest número una novetat importat. A partir del setembre la revista bonart es pot llegir en castellà, anglès i francès fent servir els codis QR que trobareu a cada pàgina.
Per aquest inici de temporada, la revista bonart ha volgut dedicar el seu monogràfic central a l'important treball de les dones en el món de l'art tantes vegades invisibilitzat. Sota el títol La història emmudida. Art en femení per fer parlar els silencis, l'univers femení, plural, transversal i divers és tractat i reivindicar per una acurada selecció de textos de Pilar Parcerisas, Mónica Marañón, Marga Viza i Voltas, Saray Espinosa, Blanca de la Torre i un espai especial dedicat al projecte Visionary Women Art per Pilar Bonet. I més dones, Carles Guerra escriu sobre Marria Pratts i Maria Muñoz sobre Eva Fàbregas i els seus Amants devoradors. Núria Poch, per la seva banda, commemora al seu text el primer centenari del naixement de Maria Girona.
La revista bonart dedica també una especial cobertura en aquest número a Tarragona i la seva posició destacada en la dinamització artística i cultural del país amb textos d'Eudald Camps i Carles Toribio. I no només Tarragona, Lleida i la Vinya dels artistes, en un text escrit per Ricard Planas, reivindica no només el territori sinó l'art i el vi al llarg de la història de la humanitat. Reivindiquem també la I Biennal Ezequiel Torroella i el seu guanyador Albert Gironès, en un text article de Natàlia Chocarro Bosom reclama que ha arribat el moment de donar suport a l'art emergent. La revista bonart no podria passar sense dedicar en aquest número un espai molt especial al centenari d'Antoni Tàpies amb el reportatge Tàpies al XXI, d'Aina Mercader. Aquest són només una part dels continguts d'aquest número que compta també amb les seccions habituals d'Opinió –Xavier Barral, Albert Mercadé, Amanda Cuesta, David G. Torres, Joan Maria Minguet Batllori, Roger Subirà…– Mercat de l'art i els articles crítics de les exposicions realitzades a Catalunya.
La portada del Bonart és obra d'ORLAN, artista que fa del seu propi cos el mitjà, la matèria primera i el suport visual de la seva obra, en el qual té lloc com a “debat públic”. És una figura important de l’art corporal i de l’“art carnal”, tal com ho definia en el seu manifest del 1989. El seu compro- mís i la seva llibertat són part integral del seu treball. ORLAN defensa posicions innovadores, interrogatives i subversives en tota la seva obra. S’oposa al deter- minisme natural, social i polític i a totes les formes de dominació, la supremacia masculina, la religió, la segregació cultural i el racisme, etc.
D'altra banda, el monogràfic d'aquest número de Malart, on continuem combinant art i paraula, està dedicat a Enric Pladevall i la seva Cripta, i ho hem escollit per dos motius: per una banda, fer un merescut reconeixement a l'escultor vigatà gironí Enric Pladevall, que des del 2004 ha creat un parc d'escultures de primer nivell a Catalunya, en concret al municipi de Ventalló, a l'Alt Empordà. El segon motiu és sumar-se a les activitats que organitza cada tardor el festival Temporada Alta –referent al sud d'Europa i dirigit per Salvador Sunyer–, que aquest any ha seleccionat l'artista perquè dissenyés el seu cartell.
La secció d'Internacional reforça els seus continguts amb les Col·leccions Reials a càrrec de José Ángel Montañés i l'exposició Art for the Millions: American Culture and Politics in the 1930s sota la mirada de Rosa Gutiérrez Herranz. A més de moltes més exposicions en l'àmbit nacional com KBr Flama 2023 o William Eggleston al KBr Fundación Mapfre, Antonio López a la Fundació Catalunya La Pedrera, Eduard Bigas a la Fundació Josep Pla, Picasso a la Fundació Palau, Sade al CCCB, Alba Mayol al Centre d'Art Tecla Sala o Fina Miralles a la Fundació Vila Casas. Espai Volart, entre moltes altres exposicions.
La portada del Malart és d'Enric Pladeval, autor del cartell del Temporada Alta d’aquest 2023, seguint la línia del festival de col·laborar amb reconeguts artistes plàstics per dissenyar el cartell. Ha exposat les seves obres a Barcelona, sobretot a la Fundació Joan Miró i a la Galeria Maeght. Ha exposat a Itàlia, França, Sud-àfrica, Singapur, Austràlia, els EUA i el Japó. Té obres públiques a Corea, Barcelona, Vic, Manresa i Girona. Una de les seves escultures públiques destacades és Androgyne Planet, al Centennial Olympic Park, Atlanta (EUA), i l’Arbre de la vida al Cosmocaixa (Museu de la Ciència de Barcelona). El seu projecte vital (www.lolivar.cat) aposta per múltiples disciplines creatives mitjançant el diàleg actiu amb el paisatge.
La tipografia emprada per la capçalera d'aquest número és Coribb Regular de Clàudia Oliveras i Ribas dins el projecte amb l'Escola d'Olot coordinat per Gemma Reixach.