Medard Rosso, Sorolla i Mathieu Pernot, noves exposicions de la Fundació MAPFRE

Fundació MAPFRE ha presentat les noves exposicions per a aquesta tardor: Medard Rosso. Pioner de l'escultura moderna, Els Estius de Sorolla i Mathieu Pernot. Document/Monument. Les exposicions es podran visitar des del 22 de setembre fins al 8 de gener a la sala d'exposicions de la Fundació Mapfre Madrid.

Medardo Rosso i Joaquín Sorolla són dues figures imprescindibles per entendre l'art d'entre segles tant dins com fora de les nostres fronteres, uns inicis a la modernitat que, des de la Fundació, han estat sempre objecte de recerca. Per la seva banda, Mathieu Pernot, una de les figures més rellevants de la fotografia actual consolida la programació que la institució desenvolupa des de fa ja algun temps en relació amb aquesta disciplina.

Medardo Rosso, Henri Rouart, 1890. © SIK-ISEA, Zürich (Jean-Pierre Kuhn)

Medardo Rosso. Pioner de l'escultura moderna, comissariada per Gloria Moure, inclou prop de tres-centes obres, entre escultures, fotografies i dibuixos. El recorregut no segueix una seqüència cronològica, sinó que se centra en els grups escultòrics més emblemàtics que l'artista va realitzar al llarg de la seva trajectòria i posa l'accent en la idea que Rosso mateix tenia de la seva obra; això és, que es tractava d'una pràctica en què havia de reprendre una vegada i una altra el treball sobre les mateixes peces, atorgant-los un sentit diferent en cada ocasió. Profundament incomprès a la seva època, encara que apreciat per aquells que estaven a l'avantguarda de l'art, l'obra de Medardo Rosso (Turín, 1858-Milà, 1928) se'ns presenta avui dia summament renovadora i avançada al seu temps. L'artista, que va preferir abandonar Itàlia i fugir de l'academicisme a la recerca d'un horitzó cosmopolita a França, va ser un visionari que, amb el seu treball de caràcter més experimental, justament en què se centra aquesta mostra, va plantejar una ruptura amb la tradició artística que predominava a Europa d'entre segles.

Contemplada retrospectivament, la producció més experimental de Rosso avança moltes de les preocupacions d'artistes posteriors com Constantin Brancusi, Alberto Giacometti, Lucio Fontana o el més contemporani Thomas Schütte. Davant d'una escultura concebuda com a expressió del que és immutable, basada principalment en la massa i el volum, Rosso desmaterialitza les seves peces i se n'ocupa partint de la impressió que el record del qual s'ha contemplat li ha produït. En aquest afany per captar l'emoció, treballa en grups temàtics i elabora obres que semblen iguals entre si, sense ser-ho: ha canviat l'espai on s'ubiquen, la llum que hi incideix, el punt de vista, la quantitat de matèria de la qual sorgeixen.

Els estius de Sorolla ens apropa, a través d'una selecció d'obres reduïda però acurada, a l'evolució del tema predilecte de Joaquín Sorolla al llarg de la seva carrera: les escenes de platja. Amb aquesta exposició, Fundació MAPFRE se suma a l'homenatge que el 2023 se'l rendeix a Sorolla amb motiu del centenari de la seva mort. El recorregut expositiu d'Els estius de Sorolla, plantejat en una única secció contínua, combina la presentació temàtica amb la cronològica per subratllar l'evolució del motiu de les escenes de platja a la feina de Sorolla: des de les composicions centrades per primera vegada a la feina al mar amb què obté els primers èxits internacionals, fins a obres realitzades els seus últims estius, que li serveixen com a descans del gran encàrrec de la Visió d'Espanya per a la Hispanic Society of America. 

Les escenes de platges de Sorolla contribueixen a subratllar la modernitat de la seva pintura, que s'aprecia a l'elecció de la costa com a tema, a l'enquadrament de les composicions i el seu vincle amb el llenguatge fotogràfic, a l'espontaneïtat de la captació del natural, en el domini en el tractament del color o en l'ús dels efectes de la llum per a la creació dels volums. Alhora, en la seva representació de les costes de Llevant, el seu treball s'identifica amb la recuperació de la visió clàssica del Mediterrani, present així mateix a l'obra d'artistes com Bonnard, Signac, Matisse o Picasso. Paral·lelament, Sorolla participa de la nova moda de l'estiueig i es desplaça a Biarritz, Zarauz o Sant Sebastià, capitals del modern descans estival europeu. El llenguatge de Sorolla es troba, simultàniament, lligat a allò local, a les seves arrels valencianes, com també en general a les espanyoles, de manera que en la seva plàstica trobem un continu anar i venir entre la tradició i la modernitat, entre allò vernacle i el cosmopolita.

Mathieu Pernot Ninaï, de la sèrie Los Gorgan, 2012 75 x 110 cm. Cortesia del artista © Mathieu Pernot

L'exposició Document/Monument abasta més de trenta anys de treball de Mathieu Pernot, una selecció àmplia des de principis dels anys noranta fins a l'actualitat. Aquesta mostra, la seva primera retrospectiva a Espanya, es planteja de manera diferent d'altres anteriors, ja que s'hi relacionen corpus elaborats en temporalitats diferents i que en alguns casos mai no s'havien vist. Destaquen les imatges realitzades als clubs de boxa de Marsella el 1994 i la sèrie més recent feta fa uns mesos a Melilla per encàrrec de Fundació MAPFRE. També s'exposen per primera vegada les fotografies dels edificis destruïts de Beirut el 2000, després de la guerra civil libanesa, que veurem en aquesta exposició situades a prop de les voladures controlades d'edificis en suburbis francesos. La sèrie Els que criden s'exhibeix al costat del material gràfic procedent de la presó parisenca de la Santé. La selecció inclou Los Gorgan, un dels treballs fonamentals que acompanya Pernot des dels inicis de la seva activitat fotogràfica fins ara. La família Gorgan és present a diferents espais de l'exposició i protagonitza diverses sèries. Els seus membres han esdevingut les principals figures del discurs artístic de Pernot, tant pel seu magnetisme i el poder d'encarnació dels seus integrants com perquè les seves vides es creuen amb la història de la comunitat gitana al llarg dels segles. Els llibres de Pernot tenen un paper destacat en la seva trajectòria, ja que compta amb gairebé una vintena de títols publicats fins ara. Aquesta faceta d'editor també es posa en relleu a l'exposició amb una selecció dels seus principals projectes, concebuts de manera diferent i complementària a les propostes expositives.