'Hunted Obsession' de Robert Mapplethorpe a Galeria Senda

La Galeria Senda inaugura el 16 de setembre l'exposició Hunted Obsession, quarta mostra individual del treball de Robert Mapplethorpe a galeria Senda quan fa aproximadament els vint anys des de la presentació de Flowers, que va convertir a Senda en la primera galeria a Barcelona a exhibir a Mapplethorpe. La mostra coincideix amb la setmana del Barcelona Gallery Weekend i s'hi exhibeixen un petit històric de fotografies de Robert Mapplethorpe seleccionades entre la Fundació Mapplethorpe i el galerista Carlos Durán que cerca abastar de manera sintètica gairebé totes les etapes del projecte fotogràfic de Mapplethorpe.

Hunted Obsession mostra l'amplitud del treball de l'artista a través de diàlegs acuradament seleccionats inherents a les obres. Temes subjacents que unifiquen nus, retrats, flors i escultures. Hi ha un fragment de l'essència de Mapplethorpe en cada ombra, cada angle i cada inclusió o exclusió deliberada dins de l'enquadrament.

Robert Mapplethorpe va néixer en 1946 en Floral Park, Nova York. En la dècada dels 70, va emergir com a artista a Nova York, coincidint amb l'auge de la fotografia com a art i l'explosió de les cultures punk i gai. Inicialment format en pintura i escultura, es va inclinar cap a la fotografia, creant collages eròtics i després les seves pròpies imatges amb Polaroid. Les seves exposicions van mostrar nus eròtics, naturaleses mortes i retrats de celebritats amb una càmara de gran format.

A la fi de la dècada dels 70, el treball de Mapplethorpe va adoptar un estil reminiscent al de Helmut Newton i Man Ray. Mapplethorpe va continuar explorant temes homoeròtics explícits, la qual cosa va provocar debats sobre el finançament públic per a les arts visuals durant la tumultuosa dècada dels 80. Malgrat l'ús ocasional de color, Mapplethorpe va preferir la fotografia en blanc i negre, utilitzant-la per a explorar paradoxes i relacions binàries.

En les seves obres, desafia les distincions de gènere convencionals, difuminant la identitat en autoretrats i col·lapsant dualismes a través d'imatges simbòliques. El desenvolupament del seu treball durant les últimes dues dècades de la seva vida revela una visió forta i consistent de la realitat, mentre intentava unir oposats com l'ordre i el desordre, la vida i la mort, i l'home i la dona, esforçant-se per trobar l'equilibri perfecte entre forma i contingut.