Col·lectiva a la Antiga Farinera de Corçà

Per tercer any consecutiu es presenta una mostra d'un total d'onze artistes, la majoria dones, que ha estat organitzada per les galeries Bombon, Joan Prats i Nogueras Blanchard de Barcelona des del 24 de juny fins al 27 d'agost d'enguany a l'antiga farinera de Corçà. Els artistes participants en aquesta exposició són: Alfons Borrell, Ludovica Carbotta, Juliana Cerqueira Leite, Joana Escoval, Lara Fluxà, Joan Hernàndez Pijuan, Joan Miró, Ester Partegàs, Josep Ponsatí, Josep Maria Sicília o Tadáskía, entre d'altres. Segons Rebeca Blanchard "aquest projecte és una manera molt més tranquil·la de mantenir un diàleg real amb l'espectador, sortir del sistema establert i reconnectar amb el visitant. L'objectiu és propiciar una trobada física i emocional amb l'art en un entorn natural i amb un ambient relaxat". La iniciativa d'aquestes tres galeries confirma una tendència de grans galeries d'obrir una ubicació efímera a espais allunyats de la ciutat durant els mesos d'estiu. Com a exemple, la proliferació d'espais per a l'art a Palm Beach (Florida) o als Hamptons (Nova York).

El moviment
Per la seva part, cal destacar l'exposició titulada Meridiano espíritu fantástico. La directora de la galería Joan Prats, Patricia Muga explica que "volem que el visitant es deixi endur pel corrent de l'aigua. Cadascú arribarà a un punt diferent de la riba". A l'exposició ens trobem amb artistes de diferents generacions. "De vegades, és difícil trobar un mestre com Miró amb algú molt més jove, una artista emergent com Tadàskia o una de mitja carrera com Ester Partegàs, Juliana Cerqueira Leite, Joana Escoval o Lara Fluxà. Aquest diàleg, de vegades impossible, el trobem aquí", aclareix Muga. Pel que fa al text de sala ha estat escrit per la poetessa Ángela Segovia. Com a novetat aquest any, les galeries amfitriones han convidat a col·laborar en la proposta a l'estudi d'arquitectura La Base i a l'editorial Terranova, generant noves sinergies entre art, arquitectura, disseny i llibres d'artistes.

La programació es completa amb activitats paral·leles desenvolupades amb artistes i altres agents culturals com per exemple la presentació del llibre titulat "A Perfect Sentence"de Oliver Frank Chanarín. Per aquesta mostra, Chanarin amb la seva cámara se submergeix en l'aspecte marginal, des de clubs fetitxistes suburbans fins a grups de teatre amateur als salons de les esglésies o activistes de gènere que protesten als carrers. A través de les fotografies, intenta reconciliar l'excentricitat del que és britànic amb la necessitat urgent de noves formes de representació. Igual que els projectes anteriors de Chanarin, A Perfect Sentence creua la línia entre la disciplina i l'atzar.