Sobre Talking galleries

El 26 i 27 de juny, l'auditor del MACBA va acollir Talking galleries, les jornades dedicades a aprendre sobre les noves formes d'expressió i el seu encaix en el mercat de l'art, les quals vam tenir el privilegi de sentir des de les veus més expertes, les quals ens van presentar-ne un retrat calidoscòpic del qual en podem identificar i destacar uns quants aspectes.

Un és, sens dubte, la dificultat d'aquestes noves vies expressives d'ancorar-se a un suport concret que esdevingui fiable al llarg dels anys, oferint així als col·leccionistes una seguretat relativa a la seva capacitat perenne. Un altre és la pedagogia que des del dealer/representant/institució/galerista/etc. s'ha de fer d'aquest llenguatge, perquè resulta en conceptes tan innovadors que sovint fan que el discurs que sosté, es perdi entre els estímuls més cridaners i estèrils.

És de vegades, des d'aquesta percepció nua d'un Virgili guiant els neòfits, d'on se sent que la incomprensió esdevé en desafecte per part d'un públic perplex davant la vertiginosa velocitat dels canvis de paradigmes, convertint així paradoxalment l'interès inicial en una absent entesa.

Altres perspectives, sobre els temes que es van tractar a les ponències, dibuixen uns marges inexplorats, una "terra incògnita", reptes als quals hem d'acollir amb joia, perquè són oportunitats d'amplificar discursos, d'allunyar o esborrar fronteres entre disciplines o d'establir relacions inèdites entre l'objecte-subjecte.

Lluny de ser quelcom que es pugui circumscriure tan sols a un pensament, a una cita cèlebre o a una reflexió, fa pensar en un paràgraf de Nietzsche de l'Últim home" relatiu a Així va parlar Zaratrustra: "'En un altre temps tothom desvariejava' – diuen els més subtils i parpellegen". És un desig que aquesta obertura esdevingui en solidesa, deixant de banda focs d'artifici que fàcilment converteixen els desvaris en un camp de cultiu àrid, en comptes de fer servir aquests deliris creativament i de forma rigorosa, i així va esdevenir en quelcom fèrtil. Tant de bo el parpelleig sigui d'enlluernament i fascinació davant la incommensurable revolució difuminant horitzons i no d'avorriment vers una cosa incomprensible o inconsistent. Tant de bo parpellegem absorbint saba rica en rigor que amplií la nostra mirada.