Després d’exhibir al Palacio de Cristal, de la mà del Museu Reina Sofia, les tres figures silents, en malla d’acer, que integraven el projecte Invisibles (2018-2019) i repassar la seva trajectòria des dels vuitanta al MACBA (2018), Jaume Plensa (Barcelona, 1955) presenta a la Fundació Catalunya La Pedrera Poesia del silenci. La mostra revisa la producció artística al llarg de quatre dècades amb la influència de la literatura i les lletres com a fil conductor. Les seves referències abracen la literatura –especialment la poesia–, la música, la filosofia, la religió i el pensament.
Però la seva afició a la literatura, com a àvid lector que és, es palesa en les lletres que componen moltes de les seves escultures. Amb elles pretén fer “un homenatge a la diversitat”. “Una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a d’altres forma paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament”, segons afirma l’artista. S. Elliot, William Shakespeare, Dant, Goethe o Vicent Andrés Estellés són alguns dels escriptors que l’han acompanyat i que li han servit d’inspiració per a infinitat d’obres.
També tracta d’altres temes, com ara el silenci, el somni, el desig, la música i la família, que ens parlen de l’home com a individu i com a integrant d’una societat complexa i heterogènia. Per l’artista, la vertadera matèria de l’escultura són les idees i les energies que s’hi desprenen, i fa un crit d’alerta a la situació actual. L’exposició, comissariada per Javier Molins, està integrada per prop d’un centenar de peces datades d’entre el 1990 i l’actualitat.
Plensa es considera, abans que res, escultor, tot i que el seu procés creatiu transita per múltiples disciplines. La retrospectiva inclou tant obra de gran i mitjà format com la realitzada en petit format, amb una selecció de dibuixos concebuts des d’un punt de vista escultòric. “El dibuix és un espai de llibertat”, afirma l’artista.
Apassionat per la relació entre el cos humà i el llenguatge escrit, les seves obres es componen sovint de lletres i paraules que funcionen com a imatge de les cèl·lules que conformen l’individu. Des de mitjans dels vuitanta, l’eix sobre el qual giren les seves creacions es troba en l’enigma del cos humà i en la seva relació amb l’entorn, un món en si mateix que és receptacle de pensament i memòria, esperit i emocions, i que representa en figures i rostres anònims, portadors d’una identitat singular.
Les obres es presenten principalment a la sala d’exposicions, però també es distribueixen per altres punts de La Pedrera per establir un diàleg íntim amb l’arquitectura de Gaudí. Artista i pensador, Jaume Plensa és un dels escultors de més reconeixement en l’art contemporani internacional. Ha estat anomenat “l’escultor de l’ànima” perquè les seves propostes s’adrecen a la condició mateixa de l’ésser: la seva essència física i espiritual, la consciència de si mateix i del seu passat, els seus codis morals i dogmes i la seva relació amb la natura.
Interesatuko
zaizu
...
