M_Online_BONART_1280X150

Erakusketak

La mà guiada. Josefa Tolrà i Madge Gill al MNAC

La mà guiada. Josefa Tolrà i Madge Gill al MNAC
bonart barcelona - 08/07/23

El MNAC fa dialogar l’artista catalana Josefa Tolrà (1880-1959) i la britànica Madge Gill (1882-1961) en l’exposició La mà guiada. Aquesta exposició presenta i analitza la singular creativitat de dues dones, la catalana Josefa Tolrà (1880-1959) i la britànica Madge Gill (1882-1961). Artistes de vasta producció que mai van pensar en ser reconegudes amb aquesta condició, les dues molt vinculades als sabers esotèrics i la metodologia de l’acte creador guiat per l’automatisme de l’estat alterat de la consciència: “la mà guiada”.

La mostra està comissariada per Pilar Bonet Julve, investigadora en Història de l’Art, professora a la UB i crítica d’art, amb el suport del grup de recerca Visionary Women Art i es podrà visitar fins el 5 de novembre de 2023. El MNAC ha destacat que són dues artistes “molt vinculades als sabers esotèrics i la metodologia de l’acte creador, guiat per l’automatisme de l’estat alterat de la consciència, la mà guiada. El museu ha remarcat que dibuixos de Tolrà i Gill “evoquen sabers de gran difusió i popularitat durant la primera meitat del segle XX a Europa”.

El MNAC ha indicat que les seves creacions permeten analitzar des d’altres perspectives l’art de la primera meitat del segle XX a Europa i amb això reconèixer “en nous relats estètics i ètics de la cultura moderna: noves espiritualitats laiques (espiritisme, teosofia, antroposofia), altres paradigmes de l’art (dissolució de l’autoria, procés col·laboratiu de creació), la recuperació de tècniques de l’art de les dones (dibuix, brodats, dietaris), la funció sanadora de l’art (obra no comercial ni d’espectacle), els sabers esotèrics (tarot, astrologia, pèndul, imposició de mans, profecies) i la potència i l’experiència d’una mística instintiva i alliberadora que és una vivència de transcendència per a les classes humils”.

Sense formació artística ni literària, el MNAC ha remarcat que ambdues dibuixen “mons subtils poblats de presències astrals, escriuen sobre els planetes, reflexionen sobre qüestions científiques i morals i emeten missatges pacifistes”.

Els seus llegats extraordinaris, pràcticament inèdits, es van generar desbordant l’art acadèmic i en el desenvolupament del dibuix psíquic, l’escriptura automàtica i l’obra tèxtil de bellesa singular. Les seves creacions ens permeten avui analitzar des d’altres perspectives l’art de la primera meitat del segle XX a Europa i amb això reconèixer-nos en nous relats estètics i ètics de la cultura moderna: noves espiritualitats laiques (espiritisme, teosofia, antroposofia), altres paradigmes de l’art (dissolució de l’autoria, procés col·laboratiu de creació), la recuperació de tècniques de l’art de les dones (dibuix, brodats, dietaris), la funció sanadora de l’art (obra no comercial ni d’espectacle), els sabers esotèrics (tarot, astrologia, pèndul, imposició de mans, profecies) i la potència i l’experiència d’una mística instintiva i alliberadora que és una vivència de transcendència per a les classes humils.

Aquestes artistes formen part d’una genealogia de l’art de dones que lluny de l’avantguarda estètica europea formen una “rereguarda” mística que des de l’espai domèstic omple l’exili interior d’una intensa experiència psíquica i una poderosa creativitat. Sense formació artística ni literària, ambdues dibuixen mons subtils poblats de presències astrals, escriuen sobre els planetes, reflexionen sobre qüestions científiques i morals i emeten missatges pacifistes. Actualment les seves obres abandonen la marginalitat patrimonial per ocupar espai i lectures en importants museus d’art modern i contemporani com el Museo del Prado, el Macba, el George Pompidou o l’Albertina.

Memoria_viscuda_Bonart_180x180 pxBonartBanner180x180_curtmetratge

Interesatuko
zaizu
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90