El MARCO de Vigo dedica una mostra a Lluís Lleó

Fins al 24 de setembre el MARCO de Vigo dedica una mostra a Lluís Lleó (Barcelona, 1961). Comissariada per Miguel Fernández-Cid i Rosa Gutierrez Herranz, Pittore és la primera exposició en un museu espanyol després de tornar de Nova York, on ha residit durant diverses dècades i on es mostra l'obra dels últims anys –pintures i dibuixos sobre diferents suports, grans papers flotant als patis, escultures i estructures circulars que dialoguen amb les sales de la planta baixa i el panòptic–, juntament amb una selecció de treballs anteriors considerats referencials.

Lluís Lleó va heretar del seu avi i del seu pare la fascinació per les pintures romàniques de la Vall de Boí. Aquest interès per les tècniques tradicionals es veu reflectit a la seva obra, en què aplica la tècnica del fresc a través de la utilització del pigment en estat pur. Els seus treballs més recents es caracteritzen per una conjunció entre l'escultura i la pintura a mig camí entre figuració i abstracció. Lleó sap combinar a la perfecció pintura i relleu, conferint al conjunt un matís gairebé arquitectònic. Aquesta espècie d'organicisme pictòric espacial en què el material brolla de la tela és transmissor de dicotomies com lirisme-contundència, presència-transparència i ordre-caos.

L'obra de Lleó ha reflexionat sovint sobre el treball i els conceptes teòrics i espacials de l'arquitectura (cas de la seva sèrie sobre Álvaro Siza), a partir de qüestions com l'escala, les formes, els materials, la geometria i l'emoció. I uneix, d'una manera natural, el compromís contemporani amb l'estudi i el coneixement de les tècniques clàssiques.

El cor de la mostra és el panòptic, on Lleó ha instal·lat una estructura circular d'acer revestida de terracota pintada a la fresca, The Perfect Year, una peça iniciada el 2008 després de la mort del seu pare, també pintor. The Perfect Year és una mena de dietari íntim de l'artista: 365 són els blocs que componen aquesta obra en procés en què Lleó ha anat anotant paisatges, dates, presències i, sobretot, absències. Un cercle espai-temporal que tanca, d'alguna manera, tot un itinerari vital. A partir d'aquest centre, l'univers de Lleó s'estén per les galeries i els patis del MARC a través de pintures sobre lli o paper i escultures en fusta i pedra cobertes per fresc, oli, acrílic, aquarel·la, tinta o grafit, peces que dialoguen entre ells i transformen l'experiència de l'espai en un muntatge que és una intervenció. Tot un desplegament de tècniques que exhibeixen el mestratge d'un pintor afecte a l'ofici i que tenen el seu principi al dibuix, la idea anotada al quadern, que després pren cos en els suports més variats.