Línies dures de Barcelona

L’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili s’omple de línies dures tal com al seu dia, l’any 1985, van escriure Carles Martí i Xavier Monteys. Un recorregut per gairebé vint-i-cinc anys del segle XX, aturant-se davant de gairebé trenta exemples d’edificis, de dissenys i d’urbanisme, tenint com a epicentre geogràfic la ciutat de Barcelona.

Comissariada per Valentín Roma i produïda per La Virreina Centre de la Imatge i el Centre Obert d’Arquitectura, l’exposició es podrà visitar fins a començaments de juliol, tenint clar que existeixen al llarg del temps infinitat de modes de fer arquitectura, deixant constància moltes vegades que la majoria d’arquitectes no es preocupen gaire per la capacitat expressiva de l’obra final arquitectònica, ni tampoc pel seu contingut poètic. Hard lines comença l’any 1949, en ple període franquista, fins a l’any 1974, anys abans de l’eclosió postmoderna, urbanística i cultural, a més d’artística, que viurà la ciutat pels Jocs Olímpics. Aquesta vegada les propostes constitueixen línies dures amb trets essencials, com l’intent d’obrir les disciplines a uns nous usos col·lectius, la superació del projecte com a simple metodologia teòrica i l’enfrontament als conflictes ciutadans. Tot aquest entramat d’idees farà sortir els visitants amb la preocupació pels llocs i les condicions en què vivien i viuen, traçant un estudi de reconstrucció amb imatges, documents i textos.

Aquestes línies i aquests camins que es volen narrar en el camp arquitectònic de Barcelona es complementen amb un itinerari per cinc dependències de l’editorial Gustavo Gili, junt amb imatges de Francesc Català-Roca sobre l’edifici, concretament quan s’estava construint i la posterior obertura. Inici amb les idees sobre el problema de l’habitatge econòmic a Barcelona l’any 1949, amb un equip guanyador constituït per Francesc Mitjans, Antoni de Moragas, Ramon Tort, Antoni Perpinyà, Josep Antoni Balcells i Josep Maria Sostres. Un projecte on s’analitzava l’estudi econòmic i sociològic de la situació de l’habitatge. La següent parada és Grup R, que va finalitzar la seva activitat el 1961. Els visitants aniran recorrent la ciutat de nord a sud i d’est a oest, com els apartaments a les golfes de La Pedrera de F.S. Barba o la construcció de l’Estadio del FC Barcelona, obra de l’esmentat Francesc Mitjans entre 1954 i 1957, que va permetre deixar enrere el camp de les Corts, que ja era massa petit per veure Kubala. 

Un altre dels edificis de la mostra expositiva és la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, molt a prop del Camp Nou, a més del conegut canòdrom de Ciutat Meridiana. I un dels exemples és l’edifici Frègoli, a inicis dels setanta, lloc on l’artista Jordi Benito va realitzar una de les seves grans instal·lacions, Descoberta Frègoli, l’any 1972, amb fotografies que han quedat com a testimoni de Colita. El final el marcarà l’edifici on hi havia la botiga i sala d’exposicions Vinçon.