Fundació MAPFRE presenta "Tina Modotti" i "La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872)"

Fundación MAPFRE ha presentat el 6 de juny, les exposicions Tina Modotti i La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872), que podran visitar-se fins al 3 de setembre, al centre de fotografia KBr, situat a l’avinguda Litoral, 30, de Barcelona.

L’exposició sobre Tina Modotti (Udine, 16 d’agost del 1896 – Ciutat de Mèxic, 5 de gener del 1942) recupera la figura d’aquesta artista que des de la dècada del 1970, i de mica en mica, hem anat coneixent millor. A més de posar l’accent en la seva relació amb Espanya, la mostra fa per primera vegada una reconstrucció sense fissures de la figura de Modotti, tant en la seva faceta d’artista / fotògrafa com en la de revolucionària / militant antifeixista.

L’exposició que avui presenta Fundación MAPFRE és la més àmplia que s’ha fet de Tina Modotti  fins avui. Gràcies al treball d’Isabel Tejeda, es podem contemplar a les sales un gran nombre d’impressions d’època (còpies vintage) de l’autora, reunides després d’un profund treball de recerca. Es tracta d’aproximadament dues-centes quaranta fotografies que s’agrupen cronològicament en quatre seccions. A més, s’hi mostra una extensa quantitat de material documental i una de les pel·lícules que Modotti va protagonitzar a Hollywood. El recorregut es completa amb obres de fotògrafs del seu entorn proper, com Edward Weston.

La vida de Tina Modotti va estar marcada per alguns dels fets històrics més importants de les dècades del 1920 i del 1930. Ciutadana del món, com molts l’han considerada, tant la seva vida com la seva obra estan envoltades de llacunes que només després d’un estudi en profunditat han pogut completar-se, encara que no íntegrament.  La vida nòmada que duia i l’agitada militància política van provocar que Modotti marxés de manera sobtada de molts dels països on va viure, la qual cosa, com assenyala la comissària de la mostra, Isabel Tejeda, «descontextualitza i desordena d’entrada la seva producció, de manera que és impossible datar amb exactitud moltes de les seves imatges», per bé que es pot afirmar que gairebé tota la seva obra fotogràfica es va produir entre el 1923 i el 1930.

Durant aquests anys mexicans, i després del seu aprenentatge amb Weston, l’artista va evolucionar des de la perfecció de les formes abstractes fins a una perspectiva diferent i personal condicionada per la seva manera de veure la vida, en la qual destaca la seva atracció per l’ésser humà i les injustícies socials. Aleshores va retratar les condicions precàries dels treballadors, les desigualtats i la misèria a les àrees urbanes. També es va centrar en la dona i en el seu paper dins de la comunitat, i en les formes i els símbols de l’emancipació de la classe treballadora. En el seu afany per despertar consciències, Modotti va fer unes imatges que denuncien les injustícies i honoren els desposseïts, algunes de les quals amb finalitat propagandística i destinades a ser impreses en revistes i altres publicacions.

La Catalunya de Louis Anaud (1871-1872)

D’origen borgonyó, Jean Laurent, conegut a Espanya com Juan Laurent, va establirse a Madrid el 1844, després de passar per París. El 1856 va adoptar l’activitat fotogràfica com a professió i va obrir el seu negoci al número 39 de la Carrera de San Jerónimo, a Madrid, reaprofitant l’estudi d’un dels seus antecessors, Charles Clifford. El 1861, Laurent va ser nomenat fotògraf de la reina Isabel II. Com a retratista, ens ha llegat un testimoni de gran qualitat de la societat del seu temps, des de tipus populars fins a l’aristocràcia social i intel·lectual d’aquest període. A més de fer retrats, Laurent va reproduir obres d’art i va fer reportatges sobre la construcció del ferrocarril o del canal de Lozoya, i també va captar vistes de ciutats i monuments d’arreu d’Espanya amb l’ajuda dels fotògrafs que va contractar, entre els quals destaca Jules Ainaud.

Jules Ainaud Montserrat (Barcelona). La penya del Diable, setembre del 1871. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Entre el 1871 i el 1872, Jules Ainaud (Lunèl, França,1837 - Barcelona, 1900) va fer un viatge per Catalunya amb l’encàrrec de fotografiar diferents llocs d’interès. El resultat d’aquest treball, que avui podem contemplar a les sales del centre de fotografia KBr, no va tenir mai un reconeixement.

L’objectiu d’aquesta mostra és donar a conèixer la seva obra d’aquells anys, com també situar l’autor al lloc que li correspon en la història de la fotografia.   Ainaud va col·laborar amb la casa fotogràfica Jean Laurent, que s’havia establert a Madrid l’any 1856, però que tenia empleats per tota la Península per fer treballs de camp; aquest és el motiu pel qual a les seves fotografies no s’esmenta l’autoria, perquè no va ser fins a mitjan segle XX que es van començar a legitimar els drets d’autor sobre l’obra.

L’exposició aplega cent còpies en paper a l’albúmina a partir de negatiu de vidre al col·lodió humit. A més, inclou catorze vistes estereoscòpiques i tretze reproduccions dels negatius en plaques de vidre d’aquestes vistes, que permeten apreciar la riquesa de detalls de la imatge en comparació amb les obres en paper. Totes aquestes fotografies van formar part dels catàlegs que l’empresa Laurent va fer servir per a la comercialització entre el 1872 i el 1879. El recorregut es completa amb un retrat a l’oli d’Ainaud, documentació i quatre cartes que parlen del viatge que l’autor va fer per Catalunya els anys 1871 i 1872.

Ja fa més de 150 anys que el conjunt de fotografies que Jules Ainaud va fer a Catalunya entre el 1871 i el 1872 per encàrrec de la casa J. Laurent van ser exposades a l’Ateneu Barcelonès per primera i única vegada. Sempre s’havia considerat que aquestes imatges eren propietat de la casa que les havia encarregat i que Laurent n’era l’autor. Avui dia sabem que van ser fetes per Jules Ainaud, igual de les fotografies de la zona de Llevant que va comercialitzar la casa J. Laurent entre el 1871 i el 1879.

La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872), que continua la línia de programació expositiva iniciada ja fa un temps per la Fundación MAPFRE amb la voluntat d’aprofundir en el coneixement dels arxius i els fons fotogràfics, presenta, per primera vegada després de l’exposició del 1872, l’obra fotogràfica d’aquest artista, per restituir-ne la legítima autoria i donar-ne a conèixer el treball. A partir de mitjan segle XIX, la fotografia va començar a ser considerada un negoci amb futur i, en diversos països d’Europa, van sorgir empreses que excedien la seva funció com a establiments on es feien retrats per passar a comercialitzar i distribuir reproduccions d’obres d’art, fotografies de vistes de ciutats, monuments i paisatges, i també retrats de personalitats importants. Entre aquests comerços destaca Bisson Frères a França; la London Stereoscopic and Photographic Company, al Regne Unit; Fratelli Alinari, a Itàlia, o J. Laurent, a Espanya.