Joan Manuel Serrat, Joan-Pere Viladecans, Dolors Udina, Alba Sarraute i l'Eufònic, Premis Nacionals de Cultura 2023

El cantautor Joan Manuel Serrat; el pintor Joan-Pere Viladecans; la traductora Dolors Udina Abelló; la pallassa i directora d’espectacles de circ Alba Sarraute Pons, i el festival Eufònic han estat distingits aquest divendres amb els Premis Nacionals de Cultura 2023. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha lliurat els reconeixements en un acte al rehabilitat Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Premi Nacional de Cultura 2019. Els guardons són la distinció cultural més important del país i s'atorguen anualment a persones, entitats o institucions que hagin contribuït a la creativitat.

L'acte de proclamació i lliurament dels Premis Nacionals de Catalunya ha estat conduït per la periodista cultural Neus Molina i ha comptat amb l'acompanyament musical del pianista Ignasi Terraza. 

El plenari del CoNCA i jurat dels premis està integrat per Vinyet Panyella, Margarida Troguet, Jordi Font, Tania Safura Adam, Jauma Ayats, Salvador Casals i Núria Iceta.

Joan Manuel Serrat

El plenari del CoNCA ha guardonat Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943) per haver esdevingut una de les figures més destacades de la cançó moderna en català i en castellà amb la seva música, que beu de gèneres diversos com la cançó francesa, el folklore català, la copla andalusa, el tango argentí i el bolero.

El Premi Nacional de Cultura reconeix que Serrat hagi sabut arribar als públics més diversos, des de la seva vincula­ció inicial amb el moviment de la Nova Cançó, amb lletres pròpies i de poetes reconeguts, que l’han convertit en un cantant de gran projecció popular, nacional i internacional. També han valorat que el 2022 es va retirar dels escenaris després de més de cinquanta anys del seu debut.

Serrat ha assegurat que “agraeix molt el premi perquè li donen a casa”. “A casa deixa un regust més dolç, agradable i és molt més satisfactori”, ha apuntat. “Bé està el que bé acaba”, ha comentat sobre el fet d’haver rebut un premi per part de la Generalitat.

Després d’haver-se acomiadat dels escenaris a finals de 2022, Serrat ha evitat parlar “d’una cloenda de la seva carrera”. “El premi m’arriba per la maduresa més plena de la carrera. Malgrat que hagi decidit baixar dels escenaris això no vol dir que deixi de ser artista i d’escriure cançons”, ha insistit. En aquest sentit, el cantautor s’ha mostrat convençut que li arribaran nous projectes i propostes però que no sap “cap a on aniran aquestes coses que espera amb ansietat”.

Joan-Pere Viladecans

El pintor Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948) ha rebut el premi per la seva trajectòria com a pintor i gravador, des de 1969, en l’àmbit de les arts visuals. “Partint de l’informalisme català de postguer­ra i l’avantguarda, Viladecans assoleix un llenguatge propi per a les seves obres, que ha exposat en galeries d’art d’arreu del món”, han puntualitzat des del CoNCA.

“El seu llenguatge s’inspira en la natura i els éssers, explora diverses tècniques a favor de la depuració de símbols i formes i transmet la dimensió humana dels éssers amb tota la intensitat de la mirada existencial”, han afegit els impulsors dels Premis Nacionals de Cultura 2023.

El pintor Joan-Pere Viladecans ha assegurat que està “content” pel premi i que com més li donin, “millor”. “Em fan cas”, ha afirmat. Viladecans ha explicat que la seva és una professió “difícil, llarga, i de vegades molt adulta, i compensa quan un veu que ha servit d’alguna cosa”.

El pintor ha aprofitat per assenyalat que la cultura és el patrimoni “ineludible” d’un país per “defensar-se i cohabitar amb altres cultures”, i ha lamentat que la música, la pintura, el cinema, i la literatura hagin estat sempre “la nena pobra de la festa”.

Dolors Udina Abelló

Pel que fa a la traductora Dolors Udina Abelló (Barcelona, 1943), s’ha valorat “l’excel·lència” en la seva tasca com a tra­ductora literària, sobretot de l’anglès al ca­talà, tot i que també ha traduït del francès i el castellà. El premi també ha reconegut la seva llarga carrera en la docència i la seva contribució a la formació d’una generació de traductors. “La pulcritud del seu ofici l’ha dut a incorporar al català més de dos-cents títols d’autors, com ara Cynthia Ozick, Alice Munro, J. M. Coetzee, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, J. R. R. Tolkien, Jane Austen, Virginia Woolf i Ali Smith, així com a rebre nombrosos reco­naixements”, han aplaudit des del CoNCA.

Udina ha dit que el Premi Nacional de Cultura és un “honor molt considerable” que reconeix la feina feta d’una professió que sovint “treballa a l’ombra”. Igualment, ha aplaudit que cada vegada la feina dels traductors es valora més i ho ha atribuït al paper de les editorials independents.

Pel que fa a al seva trajectòria ha dit que va començar “traduint de tot” i que poc a poc es va especialitzar. Amb tot, ha aplaudit que un dels últims noms que ha traduït ha estat l’anglesa Virginia Woolf.

“Tinc la sensació que he estat treballant tota al vida per arribar a traduir Woolf. És una autora molt difícil però que a mesura que la vas treballant et va il·luminant la vida”, ha destacat. Udina també ha reconegut que li preocupa la situació de la llengua catalana i que sovint li sembla “contradictori” l’esforç que fan els traductors amb l’ús del llenguatge i el retorn que en tenen.

Alba Sarraute Pons

La pallassa, saxofonista i directora d’espectacles de circ Alba Sarraute Pons (Argentona, 1982) ha estat premiada per la seva “sòlida” formació en diverses dis­ciplines escèniques, que s’ha traduït en una “solvència artística indiscutible i molt creati­va”. També han aplaudit que Sarraute incorpori la narrativa visual com a fil conductor i les tècniques de circ com a eines d’expressió. “Pel seu recorregut en di­verses companyies i projectes europeus, que li ha atorgat un reconeixement internacional com un gran valor de la mirada dramatúrgica circense”, han expressat. El Premi Nacional de Cultura 2023 també ha valorat que Sarraute hagi aportat una reflexió a través de les seves creacions sobre el cos de la dona, la maternitat i les arts del circ.

En declaracions, Sarraute ha assegurat que rebre el Premi Nacional de Cultura és una “grata sorpresa” i un “honor” que l’ajudarà a projectar-se. La pallassa i saxofonista ha fet extensiu el reconeixement a tot l’esforç grupal del seu equip de circ per portar un gran projecte a arreu sense saber si funcionarà. També ha apuntat que el premi ajuda a confiar en formats diferents.

Per Sarraute tornar a casa dona “facilitats” i genera “complicitats”. Des de que ha estat mare, una qüestió que explora en el seu treball, per la directora d’espectacles de circ ha etat més enriquidor apostar per la qualitat enlloc de la quantitat.

Festival Eufònic

Finalment, el Festival de les arts sonores, visuals i digital-performatives de les Terres de l’Ebre Eufònic, ha rebut el Premi Nacional de Cultura “per la reeixida combinació d’innovació i tra­dició, fonamentada en les propostes artísti­ques de tendències avançades que progra­men en el festival, les quals es vinculen amb l’entorn geogràfic i la riquesa patrimonial de les Terres de l’Ebre com a escenari i lloc de gestació”.

El jurat dels premis ha assegurat que el certamen convida a la descoberta de propostes artístiques en els camps diversos de l’audiovisual, en espais singulars de diferents municipis i organitza unes jornades per a professionals i tallers de formació.

El director del festival Eufònic, Vicent Fibla, ha afirmat que aquest és un reconeixement “enorme” no només a la iniciativa sinó també a la proposta supralocal del territori. Fibla, que porta 12 anys treballant en el projecte, ha assegurat que el guardó és un “al·licient”, un “impuls” i un “ànim” per tirar endavant Eufònic 12 anys més.

En aquesta mateixa línia, Fibla ha explicat que la proposta artística del festival compagina música, arts visuals, arts sonores, performance i instal·lacions, pel que aquest reconeixement és “un ajut per visibilitzar aquestes pràctiques”, ha assegurat el director.

Fibla ha dit que el festival va néixer a les Terres de l’Ebre i aquest és el lloc on vol que es quedi: “És aquest caràcter el que el fa propulsar des de fora”, ha reiterat. “Esperem que el futur doni lloc a més propostes”, ha afegit el guardonat, que ha explicat que el festival no necessàriament ha de ser més gran, però sí ha d’anar millorant la proposta.

Fibla ha destacat la importància de donar un premi nacional fora de Barcelona i ha assegurat que avui en dia “hi ha pràcticament més diversitat als sectors rurals i rústics que a les grans ciutats”.