Horta, Picasso, Miró, Mont-roig

Sovint el caràcter d’un paisatge ha influït de manera directa en l’obra d’un artista. Pensem, per exemple, en la muntanya de Sainte-Victoire, a la zona d’Ais de Provença, que tant va incidir en l’obra de Paul Cézanne. De la mateixa manera, Horta de Sant Joan i Mont-roig del Camp han esdevingut, amb el temps, sinònims de Pablo Picasso i Joan Miró, dos grans artistes estretament lligats a dos paisatges.

Cadascú el seu, tan personal, tan propi i alhora tan universal. Tots dos pintors van fonamentar la seva obra –si més no durant uns anys− en un territori que, traspassat pel filtre de la seva mirada, va prendre qualitats plàstiques decisives per als seus itinera- ris artístics. El fotògraf Jean Marie del Moral (Montoire-sur-le-Loir, 1952), que s’ha interessat sovint per la trajectòria de tots dos artistes, s’endinsa ara en l’orografia del Baix Camp i les Terres de l’Ebre a través de l’exposició Horta-Picasso. Miró-Mont-roig. Fotografies de Jean Marie del Moral, organitzada per la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac.

La mostra, que comissaria Manuel Guerrero, estableix diàlegs entre aquests dos paisatges catalans que van revolucionar el món de l’art universal. Des del localisme, Miró i Picasso van saber trencar motlles i eixamplar horitzons, crear nous llenguatges que van marcar un abans i un després en la creació plàstica occidental. Picasso, l’any 1908, va deixar-se seduir per les terres roges d’Horta de la mateixa manera que Miró ho va fer pels paisatges vermellosos de Mont-roig del Camp, on passava els estius pels volts del 1918.

Malgrat els vuitanta quilòmetres que separen un indret de l’altre, Jean Marie del Moral ha sabut trobar-hi punts d’unió, com si dos dels artistes més rellevants del segle XX estiguessin connectats per fonts d’inspiració similars. No és la primera vegada que el fotògraf s’interessa per  les figures de Miró i Picasso. A finals de la dècada dels setanta ja havia fotografiat Joan Miró amb la intenció d’incloure les instantànies en un llargmetratge dedicat ala intel·lectualitat espanyola després de la fi de la dictadura. Anys més tard, a inicis dels noranta, també va treballar al voltant de la figura de Picasso, amb el documental Picasso i la tauromàquia, que seguia l’estela de creacions al voltant del procés creatiu dels artistes, entre els quals es compten fotografies de Motherwell, Antoni Tàpies, Miquel Barceló o Lichtenstein, entre d’altres.

Amb aquesta exposició, que es podrà visitar fins al 24 de setembre, els dos grans genis de la pintura es tornen a creuar en el seu camí i conflueixen a les sales de la Fundació Palau.