Roman Ondak i Antoni Tàpies a la Fundació Tàpies

L’artista eslovac Roman Ondak i una recopilació del fons de la col·lecció d’Antoni Tàpies comparteixen espai a la Fundació Tàpies en una exposició que rellegeix, fa dialogar i combina les creacions dels dos artistes. La mostra Roman Ondak. Infinitum agrupa escultures, instal·lacions espacials i fotografies rendint homenatge a allò que és quotidià a través d’experiències personals del passat amb membres familiars o objectes trobats i modificats. Tàpies. Fustes, papers, cartons i collages aplega una trentena de dibuixos i fustes de Tàpies de la dècada de 1960 i 1970 que posen èmfasi en la precarietat dels materials, l’empremta de l’artista i el missatge que volia comunicar. La mostra es podrà visitar fins el 22 de novembre.

Pel que fa l’autor eslovac, l’obra de Roman Ondak pertany a la generació d’artistes que van redescobrir l’art conceptual, el readymade i la performance desenvolupats al seu àmbit geogràfic durant les dècades de 1960 i 1970. Amb aquesta tradició com a teló de fons, l’artista parteix de l’observació de la realitat quotidiana amb l’espai i el temps com a protagonistes i eix principal de les seves obres. La pràctica de Roman Ondak reuneix diversos mètodes: des de situacions formulades amb simplicitat en les quals vincula les relacions entre membres de la seva família, diversos grups de persones o espectadors que entren a les seves exposicions, fins a objectes trobats i modificats o instal·lacions espacials construïdes. Sovint, l’espai i el temps són tematitzats sistemàticament a les seves obres, on els trobem entrellaçats amb la seva història personal, tot recuperant fragments dels seus records d’anys anteriors, quan l’artista va viure la seva infantesa i la seva adolescència a la relativament aïllada Txecoslovàquia durant l’autocràtic règim comunista.

Roman Ondak. Infinitum es mou entre la ficció i la realitat alternant situacions o objectes. L’artista, que va aprendre a entendre l’existència de divisions i classificacions d’inclusió i exclusió socials, aborda a la seva obra altres patrons de comportament, diferents possibilitats socials i polítiques alternatives.

L’eix principal de la mostra està construït per tres obres – Zone, Infinity i Inside Out – que busquen, segons ha explicat l’artista, que els espectadors “es vegin reflectits a ells mateixos”.

Els papers i els cartons de Tàpies

D’altra banda, Tàpies. Fustes, papers, cartons i collages mostra una faceta del treball de l’artista que, segons Núria Homs, comissaria de l’exposició, “destaca una sèrie de valors com la pobresa, la fragilitat, la vulnerabilitat i fins i tot el dolor a partir de l’expressivitat dels propis materials”.

El títol d’aquesta exposició està manllevat del llibre que Joan Teixidor va publicar el 1964 arran de l’exposició de cartons, papers, fustes i collages de Tàpies que va tenir lloc a la Sala Gaspar, a Barcelona. Aquesta faceta del treball de Tàpies es troba a la base de la seva concepció artística i filosòfica, i conèixer-la ajuda a entendre el sentit del conjunt de la seva obra. La Fundació presentarà una exposició que aplegarà una trentena de dibuixos i de fustes de les dècades de 1960 i 1970, provinents del fons de la col·lecció, juntament amb préstecs nacionals i internacionals, a fi de mostrar peces poc vistes o desconegudes pel públic.

L’exposició pretén mostrar obres poc vistes o desconegudes per al públic a través de peces provinents no només del fons de la col·lecció, sinó també cedides de préstecs nacionals i internacionals. L’exposició posarà l’èmfasi en la precarietat dels materials, en l’empremta que hi va deixar l’artista, i en el missatge que volia comunicar. Perquè aquest tipus d’obres permetien a Tàpies transmetre més acuradament el neguit que li causava l’espectacle excessiu que domina la cultura contemporània, l’abundància de soroll ambiental, la superficialitat i la trivialitat, els impactes comercials continuats, la falta de temps de reflexió. Tàpies, de qui celebrarem el centenari del naixement a finals d’aquest any, feia servir les eines de l’art per fer-nos conscients del món en què vivim i per convidar-nos a imaginar un altre món possible. El temps ha passat i la urgència és la mateixa. Les eines, com que estan ben calibrades, encara ens són útils.