El CCCB reflexiona sobre com llegir Sade en l’era del Me Too a "Sade. La llibertat o el mal"

El CCCB presenta Sade. La llibertat o el mal, una exposició que explora el llegat estètic, filosòfic i polític de l'escriptor llibertí Donatien Alphonse François de Sade en la ciltura contemporània. La mostra, que es podrà visitar fins al 15 d'octubre de 2023, està comissariada per Alyce Mahon, catedràtica d'Història de l'Art Modern i Contemporani, i Antonio Monegal, catedràtic de Teoria de la literatura i Literatura comparada.

El Marquès de Sade (Donatien Alphonse François de Sade 1740-1814), considerat una figura excessiva i contradictòria i alhora un aristòcrata i hereu de l’Antic Règim, ha estat vist al llarg de la història com un revolucionari i alliberador per alguns i com un perniciós i corruptor pels altres. Sovint ha provocat també el dilema de si llegir-lo com a filòsof es pot interpretar de manera seriosa o com un novel·lista que construeix fantasies extremes.

Sade al llarg de la seva vida va patir la repressió, la presó i censura i va aconseguir escapar-se per poc de la guillotina. Va estar empresonat durant vint-i-set anys, perseguit i castigat per les seves tendències sexuals, les seves posicions polítiques i morals i els seus escrits. La seva principal ambició era ser reconegut com un home de lletres, és per això que va dedicar part del seu temps en lliurar-se a l’escriptura. Aquests textos han estat acollits posteriorment per a noves generacions d’escriptoris i artistes com una filosofia transgressora amb un missatge revolucionari.

Visions diverses sobre el seu llegat

L’exposició presenta diferents maneres de llegir el llegat de Sade. Des de l'impacte que els seus controvertits escrits ha tingut en artistes i intel·lectuals fins a com esdevé una icona cultural amb presència a la cultura de masses. L'abundant producció cultural que es refereix directament o indirecta a Sade és un símptoma de la fascinació, incomoditat i ambivalència que les seves idees van provocar en el segle XX, del seu potencial subversiu i de la mesura en què els seus escrits ressonen encara avui dia.

L’exposició convida a revisar estereotips, com els associats al terme sadisme, i a reflexionar sobre com Sade pot provocar commoció i escàndol, d'una banda, i ser aclamat com la personificació de la llibertat sense límits, de l’altra.

"Ell té la vessant del que ara en diríem 'els predadors sexuals' però també un que es coneix menys, relatiu a l'empoderament del seus personatges femenins; de la igualtat entre el desig sexual de l'home i la dona, entre llibertins i llibertines com ell deia. De manera suficient com per arribar a ser reivindicat per feministes com Angela Carter", constata el comissari de la mostra.

L’exposició compta amb documentació de les performances històriques de Jean Benoît i Jean-Jac¬ques Lebel, projectes fotogràfics de Marcelo Brodsky, Robert Mapplethorpe, Pierre Molinier i Susan Meiselas, a més d’exemples de la literatura, el cinema i el còmic, i vídeos d’entrevistes amb filòsofs i investigadors. Instal·lacions d’artistes com Laia Abril, Paul Chan, Shu Lea Cheang, Teresa Margolles, Joan Morey i Kara Walker conviuen en la mostra amb noves produccions de Joan Fontcuberta i Domestic Data Streamers, amb referències als treballs escènics d’Angélica Liddell, Albert Serra i Candela Capitán, i amb la filmació d’un fragment de l’obra Le retour de Sade, de Bernard Noël, dirigida per Guillem Sánchez Garcia i interpretada per Clàudia Abellán i Joel Cojal.

‘Sade. La llibertat o el mal’ està dividida en quatre àrees temàtiques: passions transgressores, passions perverses, passions criminals i passions polítiques.