La Fundació Arranz-Bravo presenta la primera exposició individual a Catalunya de Natalia Domínguez

La fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet presenta, del 13 de maig al 15 de juliol, Abrir la boca bien grande, cerrar el puño bien fuerte, la primera exposició individual a Catalunya de Natalia Domínguez (Jerez de la Frontera, 1990). Artista seleccionada pel programa de residències de Sant Andreu Contemporani-Fabra i Coats 2023, la mostra a la FAB és un compendi dels seus interessos recents en l’àmbit de la pràctica escultòrica.

El seu treball se centra en la investigació de diferents dimensions –física, semàntica, contextual o immaterial– vinculats a objectes i fenòmens de la matèria. La seva obra parteix de l’exploració d’objectes amb càrrega escultòrica que passen inadvertits a la nostra realitat i que l’artista necessita explorar, deconstruir, resignificar o, si s’escau, problematitzar.

El treball artístic actual de Natalia Domínguez té els seus orígens en el projecte Una forma incontrolable, presentat a l’Instituto de América - Centro Damián Bayón (Santa Fe, Granada) a principis del 2022. D’aquella exposició se’n desprenia ja una dualitat latent en la seva obra, la qual es debat entre la presència expressiva i la fragilitat ingràvida de la matèria i cossos objectuals.

La sèrie K-FLEX FC0-10 mostra la seva capacitat d’impacte i alteració formal a través de l’us i articulació de materials industrials, com els tubs de d’aïllament de canonades de gasos i líquids, els quals l’artista redimensiona i resignifica, remarcant la naturalesa protectora del material i posant de relleu, sense filtres, la seva cruesa intrínseca. Tanmateix, l’exposició a la FAB posa l’accent en l’altra dimensió de la seva obra escultòrica: fràgil, deconstruïda, desmaterialitada, centrada en la captació inestable i canviant de formes intangibles.

Així, mentre K-FLEX FC0-10 és una obra de clara adscripció terrenal, ST (parachute) és una obra de mirada celestial subjugada a un principi radical de verticalitat. Fa referència a un paracaigudes frustrat la funció del qual s'ha perdut en mostrar-se de cap per avall, enganxat en una estructura metàl·lica tal i com succeeux quan queda atrapat en un arbre i falla en la seva missió de parar la caiguda. Un paracaigudes que alhora vol imitar les formes d'un núvol mitjançant la generació de bosses i plecs que remeten a allò arrodonit i pompós d'aquest element impossible de contenir.

Domínguez recorre, així, a la caiguda com a pretext des d'on analitzar la nostra relació amb l'espai i la construcció invadent del paisatge, prenent una dimensió simbòlica com a signe, en paraules de l’artista Histo Steyerl, d’un món que avui vivim en plena caiguda lliure.

Natalia Domínguez (Jerez de la Frontera, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Granada, ha realitzat estudis a la Fontys Hogeschool voor de Kunsten a Tilburg (Holanda), i posseeix un Màster en Investigació i Producció Artística per la Universitat Politècnica de València. Guanyadora de la convocatòria SAC-FiC Programa de Residències 2023 de Sant Andreu Contemporani, participa a l'exposició col·lectiva Quan ja no ens calenta el sol, comissariada per Zaida Trallero i guanyadora de la convocatòria Barcelona Producció de La Capella. Durant el 2022 la seva obra ha estat exposada al programa SWAB Ephemeral –comissariat per Caterina Almirall i Margot Cuevas–, ARCO’22, l'exposició col·lectiva El cos de la muntanya –comissariada per Laura Olea López– i les exposicions individuals Hi ha la muntanya? –desenvolupada juntament amb Carlos Aparicio– al Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona i Una forma incontrolable dins del Festival FACBA’22 (Centre Damián Bayón, Granada). Anteriorment ha estat premiada amb els Premis Sala d’Art Jove, Premis Barcelona 2020 i FACBA’22. També ha gaudit de la I Ajuda a la producció 2020 de la Fundació BilbaoArte, les Beques per a la investigació i innovació en l'àmbit de les arts visuals de l'OSIC (Generalitat de Catalunya) i ha format part dels programes de residència Hangar, L'Escocesa (Barcelona), Snetha Residency (Atenes, Grècia), I Programa de producció UAVA/C3A al Centre de Creació Contemporània d'Andalusia, la Fundació BilbaoArte i El Ranchito Brasil - Programa de residències d'Escorxador Madrid/AECID, entre d'altres.