La Biennal de Venècia acull la presentació de "Catalonia in Venice_ Following the Fish (Seguint el peix)"

La 18ª edició de la Exposició Internacional d'Arquitectura – La Biennal de Venècia ha acollit la presentació Catalonia in Venice_ Following the Fish (Seguint el peix) dins el programa Eventi Collaterali. El projecte comissariat per Leve en col·laboració amb Top Manta i produït per l’Institut Ramon Llull que es podrà veure, de maig a novembre, a la El taller de Top Manta a Can Batlló (Barcelona) ha acollit la roda de premsa on s’han exposat els detalls del projecte.

El director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, ha afirmat que “La cultura catalana es presenta a la Biennal d’Arquitectura de Venècia amb un projecte de transformació fet a partir de moltes capes i continguts, que representa el revers al discurs xenòfob de l’extrema dreta present en molts països, com a ara a Itàlia. El projecte comissariat per Leve i des de la mirada de Top Manta ens interpel·la i qüestiona els paradigmes dominants, posant en valor el coneixement valuós de la seva experiència com a col·lectiu migrant i plantejant noves preguntes sobre l’arquitectura i l’espai urbà.”

La comissària d’aquesta edició de la Biennal d'Arquitectura, Lesley Lokko, ha escollit com a tema central The Laboratory of the future, amb Àfrica com a protagonista, i amb els reptes de la descolonització i la descarbonització, com a focus principal. 

A través de la mirada crítica i propositiva de les comunitats migrants sobre els territoris d’arribada europeus,Seguint el peix busca ressituar els llocs des d’on es fa l’arquitectura i el paper dels arquitectes. L’urbanisme, els espais de treball i l'habitatge des de la perspectiva de la diàspora africana a Catalunya centren el projecte, amb l'objectiu d'identificar arquitectures alternatives a les hegemòniques. En aquest sentit, Eva Serrats, de Leve, ha explicat que “en les sessions de treball a Can Batlló s’han anat teixint complicitats i confiança, s’ha cercat un llenguatge comú i s’han prefigurat noves formes de viure a les nostres ciutats. És important constatar que en aquest procés d’encontre i diàleg s’ha evidenciat que les preguntes que el Sindicat fa són, en realitat, les mateixes que actualment s’està fent l’arquitectura.”

Les lluites compartides com l’antiracisme, la no-explotació, el dret a la ciutat, la sostenibilitat alimentària o el feminisme es reivindiquen en diversos elements i accions del projecte. Lamine Sarr, de Top Manta, ha afirmat que “Segurament és la primera vegada a la història que un col·lectiu de persones migrants, racialitzades, amb un projecte de referència en la defensa dels drets humans com el col·lectiu manter de Barcelona, ocupa un espai protagonista en un esdeveniment tan important com la Biennale de Venècia, històricament reservat a les elits culturals i artístiques del nord global. Creiem que és un acte de justícia social. Cedir espais a les persones negres forma part del camí per a la construcció d'una societat veritablement antiracista”. 

El projecte que es podrà veure a Venècia està articulat en dos eixos: el Mercat Manter, l’exposició que recull la narrativa de la diàspora migrant africana a Catalunya a partir d’una  instal·lació amb mantes que es recullen i s’eleven de manera selectiva reflectint l'acte que els manters realitzen quan han de recollir-les dels carrers per a fugir de la persecució policial, i el laboratori anomenat El Taller de Reparació, on amb la participació d’estudiants de diverses escoles d'arquitectura i disseny internacionals es plantegen nous models residencials basats en la comunitat, com cuines col·lectives, nous espais d'acollida i la reutilització de locals buits.

El títol Seguint el peix evoca la història que hi ha darrere de la proposta expositiva: al Senegal, la pesca artesanal era una font d'aliment i riquesa per a l'economia local, però l'extracció massiva de peix per part de vaixells europeus i d’altres procedències per a fabricar pinso per a piscifactories ha obligat els joves pescadors a abandonar el seu país i viatjar cap a Europa en els mateixos caiucs que han deixat d'usar per a pescar, fugint així de la pobresa i la fam generada per la colonització i l’espoli per part de les grans potències del nord global. 

Un dels punts neuràlgics del procés d’elaboració del projecte ha estat el taller on Top Manta fabrica la roba, un taller que per si mateix conté les pulsions de laboratori de futur que defensa Lesley Lokko en el seu text curatorial per a la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2023. En aquest espai, en diverses sessions de treball, s’han recollit idees, s’han llistat els projectes del Taller de Reparació, s’ha reflexionat sobre les problemàtiques urbanes que interpel·len a la comunitat migrant i s’ha acabat elaborant part del material expositiu.

Pel que fa cites importants del projecte que tindran lloc a Venècia, en destaquen tres: una marxa silenciosa amb integrants de Top Manta i de les comunitats migrants venecianes que marcarà l’inici de l’exposició el dia 18 de maig al matí, una trobada migrant entre membresTop Manta i associacions migrants venecianes el dia 20 de maig, i unes jornades de conclusió i debat del Taller de Reparació, amb la participació d’estudiants de diverses escoles d'arquitectura i disseny internacionals, entre elles l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV-UPC), de Barcelona (ETSAB-UPC) i de Reus (ETSA-URV), la Lund University i el Politecnico de Milà, del 3 al 7 de juliol.