Culte i compromès, coherent però contradictori, controvertit i respectat, polèmic i antigregari, radical i insubornable, detallista i minuciós, incòmode i temible, irreverent i anticlerical, mordaç i àcid... Aquests qualificatius i molts més s’han fet servir per definir la personalitat polièdrica de Feliu Elias, protagonista de l’exposició La realitat com a obsessió, comissariada per Mariàngels Fondevila i Mariona Seguranyes al MNAC.
Reconegut internacionalment per la seva inclusió en l’exposició Les realismes 1919-1939 al Centre Georges Pompidou de París el 1981 o recentment al Guggenheim de Bilbao en l’exposició Caos i clasicismo. Arte en Francia, Italia, Alemania y España 1918-1936, Feliu Elias ara mateix és un autor poc conegut pel gran públic, malgrat que el 1986 va ser objecte d’una gran exposició monogràfica a l’antic Museu d’Art Modern de Barcelona, a la Ciutadella.
La mostra actual suposa una nova lectura del treball de Feliu Elias i s’estructura en tres grans àmbits representatius de les tres identitats d’aquest personatge polifacètic.
L’exposició comença amb un àmbit titulat Apa, una mirada incisiva, centrat en el treball d’il·lustrador que signava amb el nom Apa. Fundador de la revista Papitu, va publicar també a L’Esquella de la Torratxa o a La Campana de Gràcia i a ¡Cu-Cut!, d’on va ser expulsat per haver criticat la Lliga Regionalista en els seus acudits. El visitant descobreix un dibuixant excels que desborda els límits del que és políticament correcte i exhibeix un humor càustic i s’acarnissa amb tot allò que suposi un abús de qualsevol forma de poder o d’autoritat.
La segona àrea es titula El pintor de la vida aturada. Aquí se’ns presenta un artista hiperdetallista, defensor del realisme, amant de tractar temes extrets de l’entorn més immediat però que posa molta energia en la manera com s’hi acosta. Elias utilitza un divisionisme minúscul, que ens recorda el treball de Nonell. Els reflexos, els miralls, les transparències es combinen amb desproporcions molt calculades d’elements i acaben generant unes peces amb un rerefons conceptual que va molt més enllà de la simple reproducció objectiva d’allò que l’envolta.
El tercer àmbit, sota el títol Connexions i col·lisions, aborda la seva dimensió com a intel·lectual, historiador de l’art notable i crític que signava amb el pseudònim Joan Sacs i que des de la Revista Nova va manifestar la seva fascinació per l’impressionisme, va defensar el realisme i va atacar de manera demolidora avantguardistes com Picasso, Dalí o Miró. Les seves fílies i fòbies serveixen d’excusa per fer una mostra antològica d’un conjunt d’obres representatives d’artistes del moment que van rebre la crítica de Feliu Elias, ja sigui positiva, negativa o canviant.
L’exposició suposa un pas important en la difusió i el reconeixement d’una figura imprescindible dins l’art català de la primera meitat del segle XX.
Interesatuko
zaizu
...
