RocioSantaCruz presenta, fins al 20 de maig, la sèrie fotogràfica Les dones que ploren estan enfadades d'ORLAN.
Les dones que ploren estan enfadades part dels retrats que va realitzar Picasso de Dora Maar i crea una nova lectura posant al centre la dona-subjecte. Entre la pintura i la fotografia, el plor i la ira, les figures femenines proposades per ORLAN, s'hibriden i desalienen en forma pictòrica, com ara collages brutals, extremadament lliures i desenfrenats. Representant figures afligides, al·legories del patiment, ORLAN es recolza en la força visual de les obres de l'artista per fer una mirada crítica, intel·ligent, i lúdica sobre el rol de les dones.
Aquesta sèrie ja ha estat exposat el 2022 al Museu Picasso de París, sota el comissariat de Cécile Debray, directora de la institució. Amb motiu de la celebració del cinquantenari de la mort de Picasso, però també per remarcar l'important paper exercit per ORLAN com a pionera de la fotografia, tota aquesta sèrie de Dones que ploren estan enfadades es tornarà a presentar també al públic espanyol el 2023 a Madrid , al Cercle de Belles Arts, durant el festival PHotoEspaña.
Novament ORLAN desenvolupa una obra política i decididament feminista. Les amants de Picasso han estat sistemàticament reduïdes massa sovint al paper de meres muses, encara que algunes, com Françoise Gilot o Dora Maar, també van ser veritables creadores. Si Picasso glorifcava la joventut i la bellesa de totes aquestes dones, no va dubtar a representar també els seus patiments, en el moment de l'allunyament i la separació.
Models, es van veure reduïdes a l'estat d'imatges, fins i tot d'objectes, i el veritable subjecte actuant és el pintor que les representava. Lluny de ser un plet contra Picasso que, ja mort, no es pot defensar, és, per tant, la ira contra el paper subsidiari de la dona, la seva esborradura -sobretot per a aquelles que van ser o són artistes- allò que expressa magistralment ORLAN al llarg aquesta sèrie. Picasso i la seva obra no van ser elegits per casualitat. A través del creador més gran del segle XX, ORLAN ens convida de manera més general a reconsiderar el lloc de les dones en la història de l'art, tant com a models com a artistes. Aquesta trista posició només prolonga el repugnant destí que sempre està reservat per a les dones a la societat. Per tant, és a les dones del nostre temps a qui ORLAN es dirigeix cridant-les a sortir de les ombres, a emancipar-se. L'artista convida a la ira a convertir-se plenament en subjectes i ja no en objectes, en un missatge decididament feminista i contemporani.