"L’altre ubic, migracions del cos fragmentat" al Centre Cultural La Mercè

El Centre Cultural La Mercè ha inaugurat l’exposició col·lectiva L’altre ubic, migracions del cos fragmentat, produïda pel Festival Panoràmic, promoguda conjuntament per Roca Umbert Fàbrica de les Arts i l’Ajuntament de Granollers i comissariada per Mercè Alsina. La inauguració comptarà amb les intervencions del cap de l’Àrea de Difusió i Cooperació Artística de la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques, Joan Antoni Martínez Garcia, la comissaria Mercè Alsina i l’artista Isa Fontbona, seguida d’una visita guiada per l’exposició. La mostra es podrà veure a la sala d’exposicions de La Mercè fins al 28 d’abril.

L'altre ubic, migracions del cos fragmentat reflexiona sobre el context actual d’hiperconnectivitat, en el qual vivim cada vegada més pendents de les xarxes i el paradoxal efecte d’isolament que això provoca. Aquest aïllament –feixuc i inquietant- ens fa remetre al propi jo, tant en el pla psíquic com en el físic. El cos esdevé llavors un territori de recerca on reconeixem els altres que ens habiten i emergeix el desig de mostrar-nos com aquest altre ubic, alimentat per les possibilitats infinites que ofereixen les xarxes.

Amb aquesta mostra es vol explorar la identitat de gènere, però també altres mirades cap a la transformació del cos i el que ens fa visibles socialment –i ens defineix i categoritza–. També es volen replantejar les actituds que van associades a aquests rols predeterminats i, d’una manera més abstracta, les infinites possibilitats de pensar-nos. La mostra vol explorar també l’enyorança de la corporalitat de l’altre en un món cada vegada més virtual. 

Hi participen els artistes: Teemu Mäki, Mar C. Llop, Mengwen Cao, Isa Fontbona, Francesca Steele, Itziar Okariz i Ricardo Muñoz. Tots ells es plantegen qüestions sobre identitat, ja sigui en l’aspecte dels cossos, les orientacions sexuals, el gènere amb el qual ens identifiquem o les actituds socials i els dubtes existencials als quals ens enfrontem en l’exercici diari de pensar-nos i suportar-nos tal com ens han o hem definit socialment.

La majoria ho fan des de la seva experiència. Tots ells exploren fronteres entre el que és íntim i el que és social, i s’aventuren a exposar públicament les transformacions a què se sotmeten, amb un clar desig d’extimitat. Un desig que es tradueix com un acte de validació que va més enllà de l’àmbit privat per esdevenir una negociació social de la pròpia identitat, perquè el que és íntim està alhora fortament constret pel que és social, i només des del que és social aquesta intimitat pot fer reals les fantasies que imagina.