"Altres Brosses. Joan Brossa i la poesia d'acció, el parateatre" al Centre de les Arts Lliures

Sota el paraigua Altres Brosses, la Fundació Joan Brossa ha presentat la programació de primavera del Centre de les Arts Lliures, que engloba una producció visual, tres produccions escèniques i un programa de suport a la creació que comparteixen un denominador comú: l'univers de Joan Brossa. Una programació que continua descobrint la poètica brossiana en tota la seva complexitat, a través de propostes visuals i escèniques que fan vigent l’actitud radical i subversiva del poeta vers les formes de la poesia, del teatre i de totes les expressions artístiques que se situen en els marges.

Del 15 de març al 16 de juliol es podrà visitar l'exposició Altres Brosses. Joan Brossa i la poesia d'acció, el parateatre, a cura de Joan Maria Minguet, el qual s’endinsa en l’univers brossià en aquesta exposició que interpreta la intensa dedicació que el poeta va mostrar pel que ell anomenava el “parateatre”: la poesia en escena que busca el contacte amb l’espectador a través de la fascinació, la sorpresa, l’ocurrència. Bàsicament, de tot allò que succeeix en escena i no té res a veure amb l’argument o la narració. "Desconfieu dels intel·lectuals que es passen la vida tancats al soterrani, deia Joan Brossa", ha començat explicant el comissari de la mostra. Per a Minguet, "el Brossa parateatral i performàtic és el que demostra més vitalment la dolça utilitat de la inutilitat de l'art".

Com assenyala Joan Maria MInguet: "Hi ha encara Altres Brosses per descobrir, per reivindicar. Joan Brossa va desplegar un imaginari parateatral en tots els àmbits de la seva poesia: visual, objectual, literari i escènic. I ara ens convida a participar amb ell i la seva obra en el món de la transformació, la sorpresa, l’encanteri i l’ocurrència. Fregoli i el carnaval de revolta; prestidigitadors, pallassos i trapezistes; titellaires, faquirs, mims i stripteasistes; el cinema que no vol explicar cap argument reiterat, i les ombres fetes amb les mans. Què connecta el circ amb la màgia, amb el music-hall, amb l’striptease, amb una certa concepció del cinema, amb totes aquestes tècniques o disciplines escèniques? Dins de la poètica brossiana, allò que més l’atreia d’aquests espectacles és la seva antinarrativitat. O, almenys, la seva narrativitat encoberta. Tots aquests llenguatges no cerquen atrapar l’espectador en una cadena narrativa, ordenada i causal. Ben al contrari, aquests llenguatges es presenten com a manifestacions performatives i visuals que plantegen un moment espectacular o una successió —no narrativa— de moments espectaculars que, abans que res, busquen sorprendre i meravellar el públic".