"Exiliades. Els fils vermells entrellaçats" al MUME reivindica i dignifica el paper de les dones republicanes exiliades

El MUME presenta de l'11 de març al 3 de setembre del 2023, Exiliades. Els fils vermells entrellaçats una mostra que ressegueix l’empremta de 20 perfils de dones exiliades de diferent trajectòria política, professional i social. L'exposició reivindica i dignifica el paper de les dones republicanes exiliades. La perspectiva de gènere permet un protagonisme, els de les dones exiliades, sovint oblidat a l'hora d'interpretar l'exili.

Les exiliades de 1939 van enfrontar-se a una doble exclusió: la que tenien com a dones i la derivada de la seva condició de refugiades polítiques. I van fer-hi front amb les eines que tenien a l’abast, la seva formació o la seva militància política, les xarxes de suport o els recursos econòmics que disposaven. Però més enllà d’allò que les singularitzava, van compartir una manera comuna de veure el món —deutora dels drets socials i civils assolits durant la República— i van fer del suport mutu, la solidaritat i la cooperació les estratègies bàsiques per a la supervivència. Les seves biografies són, bàsicament, exemples de resistència i fidelitat als seus compromisos. 
 
La comissària de la mostra, Teresa Fèrriz Roure, ha comptat amb la col·laboració i la documentació del documentalista Felip Solé i de l'associació 24 d'agost de 1944 (Association 24-Août-1944) de París, a través de la seva presidenta, Véronique Salou Olivares.

L’exposició mostra, al mateix temps, la profunditat del trauma que l’exili suposà, en especial, per a les dones. Per la seva trajectòria veiem la posició i el reconeixement que moltes d’elles van tenir durant la República i com l’exili esdevé una ruptura traumàtica. A la majoria d’elles no els hi serveixen ni els mèrits ni el posicionament que tenien en els seus llocs d’origen i es veuen obligades a començar de zero en les societats d’acollida.

La memòria present de les exiliades, la d’aquestes que apleguem a l’exposició i moltes més que seguiran visibilitzant-se i estudiant-se els propers anys, passa així a formar part insubstituïble de la nostra memòria democràtica.