Espais Volart presenta la primera antològica dedicada a Santi Moix

Espais Volart ha presentat la primera antològica dedicada a l’obra del pintor Santi Moix (Barcelona, 1960) La costa dels mosquits (1998-2022) que es podrà veure des del 21 de febrer fins al 16 de juliol. L’exposició està comissariada per Enrique Juncosa i inclou una vuitantena d’obres realitzades des de 1986 fins a l’actualitat de l’artista resident a Nova York. La mostra ressegueix tot el període en què Moix va treballar amb el galerista Paul Kasmin. Entre d’altres s’hi pot veure un moment de maduresa en el treball, especialment quan el 2002 va rebre la prestigiosa beca Guggenheim. L’antològica compta amb pintures, aquarel·les, ceràmiques, escultures i intervencions efímeres a les parets d’Espais Volart.

Moix ha declarat que l’exposició antològica li fa “il·lusió” especialment perquè es fa a la seva ciutat d’origen. S’ha mostrat content del resultat per les dinàmiques que el comissari ha establert en cada sala. La majoria d’obra de gran volum de l’artista no ha pogut arribar dels EUA per “problemes logístics”. “És una exposició que explica molt bé el món d’on vinc i com em bellugo”, ha sentenciat.

Sobre la relació artística amb el galerista Paul Kasmin, ha dit que van ser uns anys on va treballar per “provocar, ser rebel, reinventar-se i jugar contínuament”. “És molt atent als sorolls exteriors que tens i en fixar-se en quins has d’escoltar per treballar-hi”, ha dit sobre Kasmin.

Per la seva banda, el comissari de l’exposició Enrique Juncosa ha celebrat que amb l’antològica s’hagi recuperat un artista que considera que no és conegut “com caldria que fos” perquè va viure durant els 80 al Japó i a partir dels 90 a EUA. Ha constatat que ofereix una obra que no “s’assembla a ningú ara mateix”.

Pel que fa a l’obra, el comissari ha dit que transita entre “l’instint i la raó”. Mentre que en un inici està molt relacionada amb l’experiència urbana de la ciutat i el moviment, posteriorment s’observa com l’autor s’interessa per una lectura “molt visual i atractiva”. “Si mires les flors, són tòxiques i comences a veure que sembla que traslladin a desastres ecològics”, ha destacat.

Concretament, Santi Moix presenta una mostra inspirada en la fauna i la flora. Plasmada a través de colors exuberants, l’artista crea un món on es barregen imatges fàcilment reconeixibles com ara insectes, ulls o animals. “La pintura de Moix se situa a mig camí entre la representació i l’abstrac­ció. El seu llenguatge té una aparença expressionista però, més enllà de reflectir estats emocionals concrets, esdevé una eina per crear un món imaginari mític-poètic paral·lel”, han comentat des de l’Espais Volart de la Fundació Vila Casas.

Durant el recorregut, el visitant pot apreciar un dels aspectes més destacats de la trajectòria de l’artista, les il·lustracions. Miguel de Cervantes, Umberto Eco o Mark Twain, entre altres, són alguns dels escriptors que Moix ha il·lustrat en llibres com Don Quijote de la Mancha, Les aventures de Huckleberry Finn o El nom de la rosa.

Al llarg de la visita a les diferents sales es pot veure com la pintura realitza un diàleg entre les formes que va pin­tant, “com si cadascuna fos creada en resposta a l’anterior i que evolucio­na orgànicament com als moviments dels núvols empesos pel vent”.

D’altra banda, es pot veure un espai de Moix centrat en les flors, molt dominants en les seves obres, titulada Tangana, inside of my backyard. També un espai dedicat a les escultures de ceràmica i porcellana creades amb col·laboració del ceramista Joan Raventós. I finalment un projecte audiovisual sota el nom de Les set vides de Santi Moix on es recullen imatges de l’artista treballant en tallers de pintura i ceràmica, i també elaborant instal·lacions a Nova York.

Segons han explicat, el títol que porta l’exposició La Costa dels Mosquits, és una referència a la novel·la del 1981 de Paul Theroux que narra la migració d’un inventor i la seva família a la selva centro-americana. L’argument es relaciona amb el trasllat de l’artista i la seva vida a Nova York i el Japó, creant un món paral·lel a la realitat. L’autor referencia també a la seva obra el món rural, el cinema, la música o la cultura catalana.