El Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, en col·laboració amb la National Gallery de Londres, presenta del 14 de febrer al 18 de juny, una retrospectiva dedicada al pintor britànic Lucian Freud (1922-2011), amb motiu del centenari del naixement. L'exposició, comissariada per Daniel Herrmann a Londres i per Paloma Alarcó a Madrid, reuneix més de mig centenar d'obres que mostren les set dècades de producció d'un dels artistes europeus més significatius del segle XX. L'extens catàleg, amb textos dels comissaris i contribucions de diferents especialistes a la seva obra i de diversos artistes contemporanis, planteja noves preguntes sobre la rellevància actual de l'obra de Freud per acostar-lo a les noves generacions. Després de la presentació a Londres, la mostra arriba al museu madrileny, on compta amb la col·laboració de la Comunitat de Madrid.
Exposar l'art de Freud en el context de dos museus històrics ens permet mostrar l'artista dins una línia de continuïtat amb el passat. Visitant assidu a les grans pinacoteques, es poden rastrejar a la seva obra tota una sèrie d'al·lusions als grans mestres, des d'Holbein, Cranach, Hals, Velázquez, Rembrandt o Watteau fins a Ingres, Courbet, Rodin o Cézanne, encara que aquesta vinculació conviu amb una forta voluntat d'independència. La nova mirada que proposa aquesta exposició, la primera gran retrospectiva que s'organitza des de la seva mort el 2011, centra l'atenció en el compromís permanent amb l'essència de la pintura.
La mostra es divideix en diverses seccions que, de manera més o menys cronològica, repassen l'evolució i la temàtica del pintor: Arribar a ser Freud, dedicada a les primeres obres, amb una decidida voluntat figurativa davant dels corrents abstractes dominants; Primers retrats, en què ja es manifesta el seu desig de capturar l'essència dels seus models; Intimitat, que mostra la seva predilecció per retratar personatges del seu entorn; Poder, retrats de personatges que accepta realitzar sempre que acatin les condicions de treball; L'estudi, el seu espai de treball convertit en protagonista de la seva obra, i La carn, retrats de nus que evidencien una profunda observació del cos humà i de la mortalitat de la carn.