La situació límit en el mercat de l’art

Des de fa vint anys consulto habitualment la plataforma ArtPrice, una de les empreses capdavanteres en la documentació del mercat de l’art. Els seus estudis són de lectura obligatòria per als galeristes, col·leccionistes i els que d’una manera o altra volen estar informats de les vendes de les subhastes nacionals i internacionals. Una base completíssima que aporta cabdals referències: el volum de vendes dels artistes amb la distribució geogràfica i totes les variants, la classificació en el rànquing mundial, el preu de les obres adjudicades i les que no, els percentatges de les obres en totes les categories, dossiers específics del sector, etc.

Paral·lelament a aquestes dades, ArtPrice facilita, a través d’una enquesta en línia amb resultats a temps real, el seu Art Market Confidence Index, un baròmetre de referència sobre el nivell de confiança dels amants de l’art on es faciliten la intenció de compra, l’opinió financera actual, l’apreciació sobre la conjuntura econòmica i l’evolució dels preus per als tres mesos següents. Des del 1997, el departament d’econometria d’ArtPrice ha desenvolupat algorismes basats en la precisió i en el banc de dades únic, que fan dels seus indicadors econòmics una eina vital i necessària per als professionals, consolidant aquesta plataforma com a líder mundial de la informació del mercat de l’art. Amb els anys que fa que ho consulto, mai no havia vist uns valors tan pessimistes en els nivells de confiança.

La meva sorpresa ha estat veure els valors actuals a finals del primer semestre del 2022: números negatius, uns valors que fins i tot en les crisis anteriors mai no s’havien assolit. Pitjor impossible! Quan semblava que tot començava a remuntar després de la maleïda pandèmia de la covid, un altre gerro d’aigua freda ha caigut per sorpresa. La guerra d’Ucraïna i la conjuntura de crisi global que s’anuncia han desestabilitzat les esperançadores expectatives que es tenien, entreveient un entorn gens favorable.

En un semestre el panorama ha canviat i la veritat és que hi ha dues vares de mesurar. Una, la d’una minoria en què solament un 1% inverteix i s’enriqueix, i més que col·leccionar sembla que les crisis no van amb ells  (no oblidem que a finals del 2021 es van registrar diversos rècords d’art mundial, ja que Christie’s i Sotheby’s van enregistrar vendes estratosfèriques batent xifres històriques); un dels millors anys de la seva història. L’altra cara de la moneda planeja en el 90% restant del mercat, que pateix, i ha d’abaixar els preus per sobreviure. Un escenari que l’està portant a una situació límit de caiguda lliure. Malgrat aquest panorama, és un moment excel·lent i idoni per adquirir obres d’art en aquest segon pla. Les grans ofertes de les cases de subhastes propicien que els preus baixin considerablement, i es troben grans oportunitats en artistes ja consolidats i amb una gran trajectòria.

Un temps genial per adquirir obres a un preu assequible i crear una interessant col·lecció. Tornem una altra vegada a replantejar que caldran noves estratègies perquè el mercat continuï sobrevivint. Són temps convulsos, la incertesa per als pròxims mesos sobrevola un sector que, els últims anys, no ha sabut buscar una reestructuració adequada als seus problemes intrínsecs. Preparem-nos, doncs, per a una tardor calenta, la festa està servida.