Carme Pinós i l’expressió de l’estructura

Premi Nacional d’Arquitectura 2021, Carme Pinós (Barcelona, 1954) és una de les arquitectes més ben valorades d’Europa. Tomás Pinós, el seu pare, va ser director de patologia digestiva a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. La mare, Carmen Esplat, que tenia 27 anys menys que el pare, va començar a estudiar medicina, però la Guerra Civil ho va interrompre. Mentre estudiava arquitectura a Barcelona, Carme Pinós va ajudar la seva mare a dirigir la finca agrícola que tenien a Balaguer (Lleida). Això la va dirigir a concebre edificis paisatgístics que trenquen el solar i s’insereixen en el lloc. 

Després d’assolir el reconeixement internacional treballant a quatre mans amb el seu soci i marit, Enric Miralles –en projectes com el cementiri d’Igualada (1991), considerat una de les necròpolis més modernes de tot l’Estat–, va fundar el seu propi estudi a la Diagonal de Barcelona. La seva essència a l’hora de crear consisteix a no fer edificis amb afany especulatiu o que destrueixin el paisatge o la ciutat. Entre els seus projectes, destaca la torre Cube a Guadalajara (Mèxic), un treball realitzat entre el 2002 i el 2005 que va marcar un punt d’inflexió i en el qual la idea era crear un edifici amb oficines ventilades i lluminoses que aprofités les virtuts del clima local sense necessitat d’utilitzar aire condicionat. D’altres obres significatives de Pinós són el CaixaForum de Saragossa –concebut com una peça escultòrica enmig d’un parc que busca formar part de l’espai públic separant-se de terra per alliberar la seva planta baixa–, l’Escola Massana, l’edifici de departaments de la Universitat d’Econòmiques de Viena o la façana posterior del Mercat de la Boqueria a Barcelona, o la seva casa de Mallorca, entre d’altres. L’any 2012 va crear la firma de mobiliari Objects by Estudi Carme Pinós, una col·lecció de productes a preus accessibles, amb materials d’alta qualitat, versàtils i de fàcil muntatge.

Carme Pinós no es planteja fer edificis genials, sinó construccions dignes. La tenacitat a l’hora de donar autoritat a les obres es tradueix en donar una importància absoluta a l’expressió de l’estructura: “Quan s’expliquen les forces de la natura, la gravetat, els equilibris, i fas un edifici com un arbre, del qual en veus l’estructura, la presència i el lligam amb tot, és més fort. Està a la terra i explica com hi està, no és fruit de dibuixos eteris ni són formes amorfes”, afirma Pinós, la qual pertany a una generació en què les arquitectes eren minoria. 

L’arquitectura relaciona l’art i la vida. I això és el que sempre ha interessat a Carme Pinós, la responsabilitat que l’arquitectura té amb la societat: construir escenaris per a la vida. I per fer-ho Pinós té clar que l’arquitecte abans de construir s’ha de destruir.