banner-BonArt

iritzia

Vendes en subhasta i fiscalitat

Vendes en subhasta i fiscalitat

El 2021 va ser un any de rècords en les vendes d’obres d’art mitjançant les cases de subhastes. Sotheby’s va vendre 7.300 milions de dòlars (uns 6.450 milions d’euros), la xifra més alta en els seus 277 anys d’història. Per la seva banda, Christie’s va ingressar 1.700 milions de dòlars (uns 6.270 milions d’euros), obtenint els millors resultats dels últims cinc anys i augmentant les vendes privades un 12% respecte de l’any 2020 i un 108% respecte del 2019. Altres cases de subhastes com Phillips o Bonhams també van tenir resultats espectaculars. 

La pandèmia va reforçar un 1% de la població, que va veure en el mercat de l’art una bona sortida per a la seva riquesa. En paraules de la doctora Clare McAndrew: “Els col·leccionistes d’elevat poder adquisitiu estan gastant més que mai, i això és degut, en part, al fet que els efectes de l’acumulació de riquesa en els últims dos anys han estat molt diferents dels d’altres crisis.” I és que, a més, un dels atractius de la venda en subhasta és la possibilitat de mantenir la confidencialitat sobre la identitat de les parts.

El supòsit més habitual de venda en subhasta és aquell en què l’interessat a vendre és un particular, el qual subscriu un acord amb la casa de subhastes de comissió de venda. La casa de subhastes rep l’encàrrec de vendre en nom seu i, si ho aconsegueix, guanya una comissió. En conseqüència, la propietat sobre la peça es transmet directament del particular que ven al comprador que licita més alt, i el preu de la peça, inicialment percebut per la casa de subhastes, és transferit al venedor. És molt freqüent que el comprador desconegui la identitat del venedor. 

Tot i això, les coses es compliquen quan el venedor no és un particular, sinó una societat espanyola o un professional amb seu fiscal a Espanya que és subjecte passiu d’IVA i per al qual la peça és un actiu afecte a la seva activitat empresarial. En aquests casos, la venda de l’obra d’art és una operació mercantil que pot ser subjecta a IVA i, en aquesta mesura, està afectada per certes obligacions formals, entre d’altres, l’obligació d’emetre factura i, per tant, conèixer les dades que identifiquen el venedor. Però això confronta amb un dels pilars de les cases de subhastes: la confidencialitat de les parts.

És cert que, en alguns casos, la llei permet emetre factures simplificades, en què no cal identificar l’adquirent. En el cas de venda d’obres d’art, només seria possible en aquelles operacions l’import de les quals és inferior a 3.000 euros (IVA inclòs), i sempre que l’adquirent no actuï com a empresari o professional, sinó com a particular. En els casos en què l’adquirent és un empresari o professional que actua com a tal, sempre podrà exigir factura completa al venedor. En conseqüència, per complir la llei, la casa de subhastes estarà obligada a proporcionar al venedor les dades corresponents al comprador tot i que dependrà de si la casa de subhastes actua en nom i per compte d’un altre o si ho fa en nom propi.

És important assenyalar que la factura que normalment expedeix la sala de subhastes a nom del comprador per la seva mediació no és suficient quan el comprador és un empresari o professional que actua com a tal, ja que tècnicament només justifica comptablement i fiscalment la comissió, però no l’adquisició de la peça. Aquesta ha de ser justificada per una altra factura o document específic.

També és fonamental analitzar prèviament les operacions de venda en subhasta per part d’empreses i professionals des del punt de vista fiscal per tal d’evitar problemes futurs amb l’Agència Tributària espanyola que poden provocar que el guany obtingut en la venda es vegi disminuït per no haver tingut present l’IVA de l’operació.

Memoria_viscuda_Bonart_180x180 pxBW24_Revista-Bonart_3

Interesatuko
zaizu
...

GC_Banner_TotArreu_Bonart_817x88