Pep Camps. Temps i pintura

El pròxim 21 de desembre s’inaugura a Girona Pep Camps. Temps i pintura, un homenatge en tota regla de la ciutat de Girona a aquest artista. La mostra, repartida en quatre espais, pretén realçar la trajectòria d’aquest pintor a partir d’una revisió i reflexió dels seus treballs en el decurs d’aquests quasi quaranta anys de completa dedicació al món de les arts plàstiques.

Casa de Cultura de Girona

La Casa de Cultura serà l’encarregada d’obrir aquesta sèrie de reconeixements amb una exposició on hem volgut centrar-nos en la seva figura i el seu moment històric. El seu dia a dia a Parlavà, les estades a l’Àsia, les influències literàries, artístiques i musicals, el seu rebuig a la violència... Presentem conjuntament tots aquells elements que conformen una manera de ser i d’entendre el món; en definitiva, la intenció d’aquest muntatge és delimitar l’artista per donar les seves claus i, posteriorment, ser capaços d’interpretar qualsevol obra seva. Per arribar a aquest punt, ens ha calgut prescindir en diversos moments d’una disposició cronològica de les peces, ja que el mateix Pep Camps sovint torna enrere per replantejar treballs inacabats o en fa de nous amb alguna temàtica que semblava ja enllestida. Així doncs, aquesta anacronia també ens serveix per començar la mostra a partir del canvi de paradigma que van representar per a ell les estades a l’Àsia, un punt d’inflexió vital que el va marcar profundament. L’altre element a destacar és l’Empordà, simbolitzat aquí per un recull d’imatges de l’omnipresent Montgrí, que des de ja fa uns anys l’artista retrata cada matí des del mateix emplaçament. Podríem dir que, així com la primera estança és més íntima i personal, la segona és més directa, però també serà l’espai que ens acabarà de portar cap al seu univers. Dues sales que es podrien arribar a plantejar com el yin i el yang.

Fundació Fita

Al mateix edifici, i després de pujar un tram d’escales també guarnit, arribarem a la Fundació Fita, que ocupa el segon espai dedicat a Camps. En aquest cas, el motiu central són les sèries, la manera que té l’artista d’afrontar les seves obres a l’hora de pintar. En Pep treballa a partir de temàtiques que, un cop enllestides, queden “aparcades” per començar-ne una altra, tot i que ja hem vist que no sempre és així. En qualsevol cas, això ens permet mostrar com evoluciona en aquests diferents cicles de treball i veure diversos conjunts complets. El més espectacular, presidint la sala, és Llums i ombres, un manifest antibel·licista amb la nostra Girona com a protagonista, inspirat en la sèrie Dirty Words Pictures, de Gilbert & George. Els altres dos són la sèrie Boxers, realitzada a Berlín, sobre el paper comunista de l’Alemanya Democràtica, i al fons a la dreta un conjunt de collages destacats al seu moment per Eudald Camps. Una selecció on també sobresurten papers fets a Bangkok, on podem apreciar la importància del seu periple asiàtic i com va ser de transcendent per a la seva obra, en trobar aquí ja moltes de les pautes que farà servir a posteriori.   

Escola d’Art la Mercè

El tercer àmbit, l’Escola d’Art la Mercè, es presenta com una mena de pròleg dels anteriors. Tenint en compte el seu emplaçament, hem estat molt curosos a l’hora de dissenyar-lo, ja que hem posat tot l’èmfasi en uns continguts el màxim de didàctics i enriquidors per als alumnes. A partir d’aquesta premissa, presentem el recorregut artístic de Pep Camps abans de marxar cap a l’Àsia. Són uns moments marcats pels nombrosos viatges fets i per la molta informació adquirida en aquells anys. Tècniques diverses, estils, museus, exposicions, és l’època de formació posterior als estudis universitaris. En presentar-la a partir d’obres realitzades posteriorment a escapades a diferents indrets, ens permet ensenyar un camí formatiu a partir dels seus desplaçaments i dels llocs visitats. Ensenyem influències rebudes, el seu pas per l’art conceptual, en definitiva, com es va forjant un camí d’artista a còpia d’acumular experiències i coneixements.

Casa Masó

La Casa Masó, del carrer Ballesteries, tanca aquest cicle. El títol, Interiors al quadrat, reflecteix a la perfecció el que veurem: treballs de la sèrie Interiors, de Pep Camps, dintre dels interiors del que va ser el domicili particular de l’arquitecte Rafael Masó. Aquí hem volgut jugar amb els contrastos dels colors purs de les obres, que ara substitueixen quadres ja existents en la decoració inicial, creant així noves atmosferes i dialogant amb les altres obres existents. 

Pep Camps és un pintor en estat pur, el resultat d’aquella equació d’art igual a vida, un artista que s’emmiralla en Miles Davis o David Bowie a l’hora de treballar. De la mateixa manera que aquests dos genis plantejaven la música com un tot, trencant fronteres entre estils i barrejant-ne d’altres, les obres d’en Pep no tenen cap mena de problema per fusionar figuració i abstracció o gestualitat i cinètic, uns plantejaments estètics que a aquestes altures ja han perdut tot el sentit de manera unitària. La pintura com a concepte global, on totes les variacions tenen cabuda i es troben al servei de l’obra de l’art. Fusió pictòrica.