Exposició de Josep M. Codina i Roser Sales en el marc del Forum d’Assilah

Dins del 43è Moussem Culturel International d’Assilah el 19 d’octubre es van inaugurar les exposicions del artistes catalans Josep M. Codina y Roser Sales. Ambdós van ser invitats en els tallers de l’anterior tardor (que com cada any tenen lloc al Palau de la Medina d’Assilah i que reuneixen artistes d’arreu del mon) i han pogut exposar enguany la seva obra recent, produïda específicament per a l’ocasió.

Roser Sales (que és a més responsable allà del taller de gravat) ha presentat un recull d’obres sobre paper inspirada en  l’empremta sentimental d’aquella estada a Assilah. La llibertat ha primat sobre l'ortodòxia de la tècnica, per això les peces exposades barregen el gravat amb tocs de dibuix o de collage. Són composicions evanescents com els somnis o els records, un fluir rítmic de línies ondulants entrecreuades enmig de les quals emergeixen sovint formes orgàniques flotants en tonalitats pastel que generen un subtil joc de transparències. L’autora s’inspira en la natura, però no la imita sinó que evoca elements intangibles com el vent i el soroll persistent de l'onatge de l’Atlàntic que bat al voltant dels murs de la Medina. També presenta un peculiar homenatge a fragments erosionats de rajoles hidràuliques que al seu dia van formar part d'una llar, trobades allà mateix, vora el mar, en fotografies en blanc i negre ampliades i manipulades.

Per la seva banda, J. M. Codina ofereix a la seva mostra d’una banda la línia de treball que l’ha caracteritzat quasi tota la seva trajectòria  al voltant d'un tema principal, la pell humana, la qual reflecteix els signes que hi deixa el pas del temps, autor anònim,  a cada persona: arrugues, cicatrius, taques… que es converteixen en senyes d'identitat indelebles. Aquests grafismes cutanis són transformats en abstraccions que a través d'un sentit innat de l'harmonia traslladen la poètica del concepte a la poètica de la forma. Coincidint amb la seva estada a Assilah Codina ha iniciat una època de dedicació intensa a la pintura, i això s'ha fet palès en un salt en la seva evolució cap a una praxi menys elaborada que la que incloïa la parafina, amb més ús del color i unes tècniques més directes on la taca de color intens es conjumina amb xarxes de petits traços insistents. Al costat d’aquestes peces  d’una expressivitat prou espontània, veiem, tanmateix, un conjunt de peces molt treballades on la llum emergeix de la foscor en un concepte més reflexiu i pregon, proper als gran mestres del barroc.