Normalment, des del cel les coses es veuen diferents. L'escultor Xavier Medina-Campeny, que acaba d'elaborar les figures que coronaran les torres de la Sagrada Família, ho sap bé. Ell, com un centenar de persones del món de les arts i la cultura, van ser presents el dijous passat al migdia a la presentació del monogràfic de bonart, dedicat a Marcel Duchamp i la seva empremta a Catalunya. L'acte, un diàleg amè entre tres personalitats ben diferents (Joan Casellas, Rosa Maria Malet i Eduard Arranz-Bravo), va acabar amb un vermut ofert per la nostra revista a la planta 39 de la torre Mapfre de Barcelona. Un luxe d'oportunitat gràcies al regal de la gent de KBr, el centre d'arts de la fundació Mapfre. Entre tertúlia i tertúlia, tot fent el vermut, unes vistes impressionants de Barcelona -una ciutat que no s'acaba mai- i, sobretot, tenir l'oportunitat de veure les coses des d'una nova perspectiva o, almenys, des d'una perspectiva diferent. Una mica com ens ensenyen dia rere dia les persones amb una mirada divergent entre els quals els creadors tenen un paper destacat. Una mica com Marcel Duchamp, que va revolucionar la manera de veure i d'entendre el que durant molts anys hem anomenat "Art". Aquest revolucionari que es guanyava la vida venent obres d'art, com ens va recordar sorneguerament unes quantes vegades l'artista Eduard Arranz-Bravo -que va ser gran amic de la dona de Duchamp a Cadaqués-, va trencar els paradigmes de l'art del segle XX, com també ho feren artistes de generació com Josep Beuys, Joan Miró o Pere Portabella. En fi, moltes emocions, molta cultura i ganes de tornar a normalitzar les trobades presencials després d'una pandèmia que ha estat complexa de digerir.
Reportatge fotogràfic a cura d'Antonia Mardones / Grisart.
Article acte de bonart en el següent link: bonart presenta el monogràfic sobre Duchamp a la Fundació Mapfre