Girona exposa el fons d’art Santos Torroella a la mostra "L'Aposta per l'art nou”

A través d’un cicle expositiu que es presentarà al llarg de tres anys, fins al 2025, l’Ajuntament de Girona dona a conèixer el fons municipal del futur Museu d’Art Modern i Contemporani de Girona que s’ubicarà a la Casa Pastors i que es preveu inaugurar els propers anys 2026-27. Enguany se'n preveuen acabar les intervencions arqueològiques, i durant el 2023 i 2024 fer-ne les obres d'adequació, per seguidament concretar el projecte museístic. El conjunt de peces –que es conserva al Museu d’Història de Girona– està format per 8.782 obres que s’ha anat configurant al llarg dels anys mitjançant donacions, dipòsits i compres, i suposa un patrimoni artístic, documental i bibliogràfic de referencia per estudiar i explicar moviments artístics del segle XX a Catalunya. La Casa Pastors és un palau del segle XVIII edificat sobre les muralles romanes de Girona i la fortificació medieval que s’hi va aixecar al damunt. L’acord per tirar endavant el projecte d’un nou museu a la ciutat es va concretar l’any 2014 i el varen subscriure la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de Girona amb aportacions no pas iguals, però sí rellevants per tal de fer possible que esdevingui un equipament museístic de referència. Cal recordar que el camí cap a un Museu d’Art Modern i Contemporani té la seva base en el paper cabdal del Bòlit, Centre d’Art Contemporani en les seves tres ubicacions: Sala Fidel Aguilar, Pou Rodó i Sant Nicolau. Dirigit per Rosa Pera (2008-2012), Carme Sais (2013-2020) i des del maig de 2021 per Ingrid Guardiola, ha tingut una activitat constant de dinamització de les arts visuals contemporànies des de la seva creació. 

La primera mostra del cicle presenta una selecció de la col·lecció i de l'arxiu-biblioteca del crític, historiador i poeta Rafael Santos Torroella (Portbou, 1914- Barcelona, 2002); un representatiu estol que permet traçar un recorregut per l’art contemporani català i espanyol de finals del segle XIX i XX. L’adquisició d’aquest fons -que va ingressar el 2014- va generar molta polèmica, per la qual l'Ajuntament va pagar 3,61 milions d'euros; un llegat que compta amb 1.393 obres d'art i fins a 30.000 documents. Santos Torroella va ser historiador, crític d’art, col·leccionista, professor, editor i promotor d’activitats culturals, i, juntament amb la seva dona, Maria Teresa Bermejo Hernández, es van relacionar amb els principals intel·lectuals del segle XX. Els hereus dels Santos Torroella volien que es conservés en la seva integritat: van posar a la venda la col·lecció d’art i, com a donació, incloïa l’arxiu i la biblioteca, amb la condició que es conservés de manera unitària i que fos accessible a estudiants i investigadors. A l'exposició del fons Santos Torroella seguiran dues mostres més. La segona, que es podrà veure entre l'octubre de l'any vinent i el maig del 2024, es dedicarà a la col·lecció del crític i promotor d'art Àngel Marsà. I la tercera, entre octubre d'aquell any i el maig del 2025, girarà al voltant del llegat de l'artista Josep Niebla. 

Comissariada per Rosa M. Gutiérrez Herranz i Jaume Vidal Oliveras, L'aposta per l'art nou. Itineraris de l'avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i Maria Teresa Santos Torroella aplega unes 150 obres –escultures, pintures, fotografies i dibuixos– que es presenten a les sales temporals del Museu d’Història com una ruta pels camins de les avantguardes des de principis del segle XX i fins als anys 60 a Catalunya i Espanya. Des del tombant de segle fins a la recuperació de les avantguardes estroncades per la Guerra Civil, l'exposició ressegueix la trajectòria de Santos Torroella vinculada a artistes i moviments que abracen aquestes sis dècades. Picasso, Dalí i Miró són els pals de paller que arrenca amb les avantguardes i els inicis del surrealisme a través de figures com Salvador Dalí o Ángeles Santos Torroella. Durant els anys posteriors a la Guerra Civil i el franquisme, van aparèixer les segones avantguardes, que es caracteritzaven per l’intent de conjugar modernitat i cosmopolitisme. Aquí la col·lecció es focalitza en la represa artística a l’entorn de l’Escola d’Altamira i el grup Dau al Set, amb artistes com Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Ponç, Josep Guinovart, Manuel Millares o Mathias Goeritz i se centra especialment en l’editorial Cobalto, dirigida pel mateix Santos Torroella, que va publicar els primers llibres de Dalí i Miró. Finalment, es tanca el trajecte amb nova generació que trenca amb el passat i proposa nous llenguatges com ara l’informalisme, el pop, la nova figuració i l’art conceptual, sorgits als anys seixanta i setanta. Alguns dels artistes més destacats d’aquesta darrera fornada són Joan Hernández Pijuan, Jorge Castillo, Eduard Arranz-Bravo, Rafael Bartolozzi, Francesc Garcia Vilella, Francesc Artigau, Robert Llimós o Evarist Vallés. L’itinerari dona gran preeminència al patrimoni documental ja que com a crític i com a escriptor d’art, sempre va procurar que el seu treball tingués un valor documental com a testimoni acreditatiu i referencial, basant-se en escrits d'artistes, epistolaris, originals inèdits, publicacions o fotografies. 

En paral·lel a aquestes exposicions temporals, també s'oferiran cicles de conferències, visites guiades i s'editarà un catàleg de cadascuna. A més, l'Ajuntament també digitalitzarà totes les peces i documents que integren els tres fons d'art -amb el de Santos Torroella, ja s'ha fet- i els posarà a disposició de tota la ciutadania.