La natura ha estat sempre una font d’inspiració per als artistes. Ha sigut objecte d’imitació i al mateix temps ha servit per expressar conceptes profunds de caràcter religiós, filosòfic o conceptual. Em refereixo sobretot a l’època del Romanticisme, quan l’art va ser vist, sobretot a Alemanya, com un substitut de la religió. Va ser aleshores que la natura va adquirir protagonisme entre molts pintors que la van fer objecte central de la seva creació. Caspar David Friedrich és l’exemple més important d’aquest corrent de caràcter panteista.
L’obra de Marta Ballvé beu d’aquesta tradició, encara que plenament inserida dins de la modernitat. En la seva obra actual pren la natura com a referent i ens ofereix un missatge d’esperança després dels difícils moments que hem viscut durant el confinament, període en el qual tots vam sentir nostàlgia de la natura. En efecte, la Marta va captar el missatge secret que la natura ens va transmetre durant aquest període en què va vibrar amb més força que mai mentre els éssers humans es retiraven a l’interior de les cases en una mena d’exercici introspectiu que ens ha deixat tocats mentalment. Mentre l’ésser humà s’ocultava, la natura es mostrava en la seva plenitud creixent en abundància.
El missatge que ens transmet l’obra de la Marta és el de “repensar” la nostra actitud davant la natura, de la qual tenim molt per aprendre. La natura no necessita els éssers humans per sobreviure mentre que nosaltres sí que la necessitem com a complement indispensable de la nostra vida. En traiem els nostres recursos i l’explotem en benefici nostre moltes vegades sense respectar-la. Aquesta melangia de la natura que vam sentir durant el confinament ha desembocat en l’actual fugida massiva de la gent cap al camp un cop ens hem sentit més segurs. Formalment, la seva obra oscil·la entre la figuració i l’abstracció. Ambdós corrents es disputen la seva presència en la tela i creen un maridatge molt interessant. Les figures dels arbres hi són força presents. Sovint la línia de l’horitzó té un gran protagonisme recordant l’emblemàtica pintura de Friedrich Monjo al costat del mar. Els seus blaus són d’una gran bellesa. És una obra que d’alguna manera tendeix a l’espiritualitat, invita a reflexionar i sobretot transmet serenitat a l’espectador. Els seus colors són meditatius, inviten al silenci, i en les seves obres d’alguna manera captem que hi ha la reivindicació de tenir més cura de la natura.
La literatura hi ha influït molt, en l’obra de Marta Ballvé. Poemes i textos acompanyen les obres i ajuden a entendre’n el significat. Així succeeix en les pintures de petit format darrere de les quals hi ha enganxat el text literari que les ha inspirat. Estem davant d’una pintura contemplativa i poètica. Art i poesia estan unides íntimament en la seva obra.
Són també molt interessants les seves petites escultures que representen arbres i que dialoguen amb les pintures complementant-se mútuament i estenent el seu discurs a la tercera dimensió.
A la imatge: Marta Ballvé. La verticalitat dels arbres. Acríl·lic sobre tela. 100x82 cm
Interesatuko
zaizu
...
