Quan tot just veníem de veure una exposició titulada Signes i escriptura. Col·lecció Josep Suñol a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, ara trobem al mateix espai L’escriptura en el relat artístic. Curiós, si més no... si no tenim en compte la relació del poeta i dramaturg Palau i Fabre amb el món de les arts: amic de Picasso i Artaud i fill ell mateix d’artista plàstic.
Si ens hi fixem, l’escriptura és el nom de “la cosa” i la seva representació gràfica. Les arts visuals són una gramàtica òptica, alhora pronunciable i impronunciable.
Àlef, la paraula inicial de l’alfabet hebreu, prové del fenici via hieràtic egipci, i denominava un bou. D’aquí que la nostra A conservi la forma invertida d’un cap de bou amb banyes.
Del jeroglífic egipci al Ceci n’est pas... de Magritte, tot passant pels filacteris i altres inscripcions destinades al públic lector (una minoria); de l’ut pictura poesis de Quint Horaci Flac, als Perejaumes que treuen marededeus a ballar... les arts plàstiques i l’escriptura han convergit i s’han ramificat un munt de vegades.
En el cas actual, la comissària Mercè Alsina presenta diverses peces i instal·lacions de set dones artistes nascudes entre el 1980 i el 1991, gairebé totes en un territori que alguns anomenen “Països Catalans”, i que es caracteritzen per un afany experimental: formalment, cadascuna d’elles pot encarnar propostes molt diferents, per bé que amb un rerefons coherent amb la seva trajectòria.
Es tracta de Marla Jacarilla (Alcoi, 1980), l’escriptora i artista multimèdia Alícia Kopf (Girona, 1982), Almudena Lobera (Madrid, 1984), l’especialista en literatura comparada, dissenyadora gràfica, fotògrafa i videògrafa Rita Puig Serra Costa (Barcelona, 1985), Laura Torres (Palma de Mallorca, 1990), la poeta, narradora i artista transdisciplinària Irene Solà (Malla, 1990) i l’artista visual i doctora en traducció Anna Dot (Vic, 1991).
El món que han conegut aquestes –relativament– joves artistes és el de la globalització, internet i la societat líquida. Encara no havien assentat les seves trajectòries i el món entrava en una crisi sistèmica que tan sols fa que aprofundir-se. També han viscut una relativa, tímida, implantació o “normalització” d’alguns postulats del feminisme. Sense que hagi estat buscat, en la construcció d’aquest procés comissarial només hi han participat dones, inclosa la dissenyadora.
Altres claus per endinsar-se en la proposta són l’experimentació i la fragmentació del jo del creador.
Segons Mercè Alsina, “l’exposició reflexiona sobre la incorporació del text en la generació d’obres/projectes artístics amb la voluntat d’investigar si les construccions que es generen en aquest procés produeixen un espai intermedi, que no és pròpiament de l’art ni de la literatura.
A la imatge: Anna Dot. Amants que es descobreixen II, 2020. Brodat sobre tela de cotó, penjat en barra de ferro, 150x200 cm.
Interesatuko
zaizu
...
