L'exposició "Orgull de terrisser" reobre les portes del Terracotta Museu

El passat 16 d'octubre, el Terracotta Museu de Ceràmica va reobrir les seves portes després d'un mes i mig treballant en la reforma dels 3000 m2 de teulada, la qual va quedar molt malmesa a causa de l'excepcional calamarsada del 30 d'agost. Durant tot el matí es va dur a terme una jornada de portes obertes, però com a gran acte principal d’obertura, a les dotze del migdia, es va inaugurar la nova exposició temporal de producció pròpia, una mostra que reivindica l’orgull de la feina ben feta dels ceramistes de la Bisbal.

L’acte d’inaguració es va complementar amb la conferència La terrissa tradicional de la Bisbal d’Empordà, a càrrec d’Alfons Romero i Vidal, historiador, ceramòleg i president de l’Associació Catalana de Ceràmica, i es va finalitzar amb una visita comentada a l’exposició a càrrec del comissari de la mateixa.

La nova mostra temporal titulada Orgull de terrisser presenta una selecció de peces ceràmiques bisbalenques d’entre mitjan segle XVIII i principis del segle XX. La major part són peces molt notables i de gran dificultat tècnica que, un cop modelades, i davant la seva excepcionalitat, varen despertar l’orgull de l’artesà que les va fer fins al punt de voler deixar-hi un testimoni imprès de la seva feina. A diferència d’avui, en aquell moment signar una peça era un fet totalment insòlit i extravagant, i només s’explica per la voluntat d’explicitar el sentiment de la pròpia vàlua: l’orgull de fer les coses ben fetes pel gust de fer-les ben fetes.

Un total de trenta peces que conformen l’exposició, la meitat estan signades per un dels llinatges terrissers més importants de la història de la ceràmica bisbalenca i, paradoxalment, un dels més desconeguts: els Vicens. Es tracta d’una col·lecció de peces d’entre el 1749 i finals del segle XIX amb un altíssim valor patrimonial. Està formada per nou gerres, dos aiguamans, una mesura i una rajola de mitgeria. D’aquestes peces, quatre formen part del fons del Terracotta Museu, i la resta són peces que no s’havien exposat mai fins ara i que el museu ha localitzat en diferents col·leccions públiques i privades.

El llinatge dels Vicens destaca tant per l’alt nombre de terrissers i d’obradors que el componen com per la seva extensió cronològica que es remunta a mitjan segle XVIII i s’allarga fins al XX. Relaten una història de gairebé dos-cents anys on dues nissagues de terrissers amb aquest cognom varen esdevenir actors principals en el desenvolupament i la consolidació de la ceràmica de la Bisbal.

Pel que fa a la resta de peces en destaca una gerra del 1826 firmada per Pere Malagelada i un altre del 1900 commemorativa de la Únion Obrera de Alfareros, una cooperativa de producció creada el 1899 resultada dels moviments obrers de la Bisbal d’Empordà i comarca. També hi ha un àmbit dedicat a la terrissa negra, on destaca una peça firmada i datada per Anton Marcó el 1816 –responsable d’establir el primer taller de terrissa negra de la Bisbal a finals del segle XVIII–. I finalment, un àmbit dedicat als paviments de rajola fina, una indústria que va néixer a mitjan segle XIX i que va suposar una nova manera d’entendre la producció ceràmica, aplicant mitjans de producció, d’organització del treball i de comercialització totalment nous.

Aquestes rajoles presenten la marca de fàbrica en relleu al revers. La mostra es podrà visitar fins al 23 d’abril de 2023 a la Sala d’Exposicions temporals del Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà.

Primera trobada de col·leccionistes de ceràmica antiga

Per altra part, el 23 d’octubre en els exteriors del Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà es durà a terme la primera trobada de col·leccionistes de ceràmica antiga Antic Ceràmica, que Organitzen l’Associació Catalana de Ceràmica i el Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà. Es tracta d’una proposta oberta a tothom on poder trobar tota mena de ceràmica antiga i de col·leccionisme, peces de totes les èpoques i amb un alt interès històric que, si es desitja, també es podran adquirir. Hi haurà representació de la ceràmica de la Bisbal, però també d’arreu de Catalunya i de tota la Península Ibèrica.

Els horaris de visita al event són de 10:00 a 14:00 hores del matí, i paral·lelament s’han programat diferents activitats complementàries com ara portes obertes en el Museu, un taller de ceràmica per mainada, presentacions de llibres i una visita guiada a l’exposició temporal Orgull de terrisser.

També es realitzaran dues presentacions de llibres, la primera serà la de Jo també sóc de fang, a càrrec de l'escriptora i ceramista Núria Garcia Caldés. Es tracta d'una crònica del viatge que l'autora va fer al Japó per conèixer de prop l'art Jômon, un estil escultòric tradicional nipó d'entre el 14500 aC i el segle IV aC. Allà va aprendre aquest estil de la mà del mestre Ifurai i es va capbussar en les tècniques mil·lenàries per treballar el fang. El seu perible va acabar amb una producció pròpia i la necessitat d'escriure la seva experiència. Finalment, les activitats es tancaran amb la presentació del llibre La cerámica de Cuenca, del ceramòleg català Emili Sempere. Es tracta d’una obra magna de 325 pàgines, il·lustrades amb 210 fotografies, que esbossa la història d'aquest ofici a Cuenca, des de l'antiguitat fins a l’actualitat. El llibre, a més de relatar la història de la terrisseria a la ciutat, també presenta les diferents tipologies de peces i fa un recorregut pels seus ceramistes actuals. L’obra se centra amb especial interès en la figura de Pedro Mercedes (1921-2008), reconegut com un dels seus grans ceramistes.