Mayte Vieta. Camins de llum i foscor

Entrar a l’increïble espai del castell de Vila-seca per veure l’exposició Cosmos, creada per Mayte Vieta de manera específica per a aquest lloc, és iniciar un recorregut que t’acompanya pels innombrables camins que transcorren entre la foscor i la llum, o potser entre la llum i la foscor? En tot cas, un interrogant que haurem d’anar descobrint durant la visita. 

El primer camí a fer és físic, arribar fins a la primera peça que et trobes en una sala enfosquida et porta a introduir-te en un univers on la imaginació t’acompanyarà de manera continuada. Entre deux mondes et treu de la quotidianitat de l’espai domèstic que t’ha acompanyat i de sobte t’apropa a unes constel·lacions llunyanes, unes estrelles que creen una atmosfera d’immensitat que ens impacta i ens porta a sentir la nostra petitesa. 

Continua el recorregut fins a endinsar-nos en un altre tipus de dimensió; amb l’obra Oxigen (tres peces situades en un ampli espai) els mons imaginaris ens arriben amb la percepció que estem en un lloc envoltats per mons irreals i on ens veiem immersos en un silenci especial que percebem com un element viu que la memòria fa connectar amb altres obres de l’artista. 

Finalment arribem a l’espai més fosc; amb Nada es más negro un fort impacte ens espera, una gran paret amb imatges de foscor que de manera sorprenent ens palesen la llum més real. Cal entrar a aquest espai i deixar-se envoltar per la foscor lluminosa d’una natura que ens parla a crits i ens diu que només a través de la nostra percepció ens serà possible captar el missatge que aquesta sèrie d’imatges ens fa arribar on l’espai, el temps, la memòria, la imaginació i finalment la llum i la foscor juguen a crear i descrear vincles i somnis.

De la foscor lluminosa arribem a la llum real en una sala on un petit cérvol s’emmiralla mentre té al davant una paret plena de miralls que reflecteixen la nostra imatge acompanyada de l’expressió “t’estimo” en 23 idiomes diferents. Sense adonar-nos-en quedem atrapats per aquesta visió nostra acompanyada de l’expressió fins que percebem que la natura ens envolta, tant des de les imatges i la llum natural de l’entorn paradisíac de l’edifici, com des de la natura irreal i quasi invisible creada per l’artista. Una altra manera de dir-nos que tot és molt canviant i que no hem de deixar d’estar atents a tot allò que tenim al voltant ja que no res perdura. 

Com sempre, la sensibilitat i creativitat de l’obra de Mayte Vieta ens porta a un lloc irreal però molt nostre en el qual ens reconeixem fàcilment i a través del qual viatgem cap a uns mons interiors on tot flueix i on la nostra natura humana es va revelant necessitada de no perdre la percepció d’allò que l’envolta.

A la imatge: Mayte Vieta. Oxigen, 2022.Instal·lació de tres fotografies impreses sobre metacrilat retroil·luminades © Mayte Vieta