"Carlos Franco. Obra sobre papel" a la Galeria Miguel Marcos

La Galeria Miguel Marcos inaugura el 18 d'octubre a les 19 h. l'exposició Carlos Franco. Obra sobre papel que es podrà visitar fins al mes de desembre. El dibuix apareix com a espai de recerca on es percep el temps intern, i com a plasmació instantània de les idees, sentiments, obsessions i algunes –moltes– fantasies irreverents. És un material adequat per aprofundir en els mecanismes complexos de la creació de Carlos Franco, que treballa amb la idea d'esbós com a obra final.

Les sèries Harenes i Comidas es basen en la presència de la mitologia clàssica i el surrealisme espanyol, pautes procedents de la seva cultura mediterrània, manifestada a través de la seva personal iconografia, el resultat de la qual és un estil d'especial singularitat. Als Harenes –en paraules del mateix artista– "es crea un lloc, com a gènere pictòric, on la intimitat de les presoneres i l'ambient d'amistat entre elles que es presenta, contrasta amb la situació de domini." No es pot obviar la tradició pictòrica, representada per Ingres i abordada també per Picasso a la Suite 156 o per Cézanne al seu famós quadre Les grans banyistes. R

especte a Comidas, als banquets que dibuixa Carlos Franco res no sembla platònic. Més enllà dels núvols i les brillantors diamantines, es representa el pur plaer, necessitat de pura concentració. Es rememoren d'alguna forma, el luxe als àpats de les Noces de Canà de Paolo Veronese i el plaer dels senzills pícnics de Manet. La sèrie de dibuixos en tinta Agujeros Negros, marquen el pas del pinzell suau oriental, a la punta roma de pinzells molt usats. La referència per a aquestes peces és el dibuix oriental, amb la immediatesa, directe, entès com el moviment que respira.

L'última sèrie és Diario de la escondida lucha de una pierna contra el estafilococo dorado. Parafrasejant Aristòtil “Igualment en els patiments i llàgrimes, resulta també cert plaer, ja que la pena està en la carència i el plaer en el record”. Carlos Franco recrea el seu accident des d'una perspectiva subjacent com a arrel del que és visible. El color permet la fugida del present tant per a l'artista com per a l'espectador. La tecnologia mèdica, amb els seus aparells i medicines, serveix de desassossegada inspiració per a un dibuix cridaner que explota en color. Segons Carlos Franco “L'experiència d'un tractament mèdic llarg pot configurar per al malalt, una versió de la realitat que permeti transcendir-la.”