"Digerir el món on és": urgències i desafiaments de la nostra espècie al CaixaForum

El fong no busca el menjar sinó que digereix el món on és a partir del miceli, una xarxa dinàmica subterrània. Digerir el món on és, exposició del CaixaForum de Barcelona comissariada per Alba Colomo, ens porta a pensar en les urgències i els desafiaments que travessem com a espècie, en les necessitats imminents per generar espais de diàleg sobre els problemes que té el planeta.

Fins al 30 d’octubre, aquest recorregut serà un espai per evocar idees, per relacionar-les entre elles, el fet de veure’ns com una espècie interdependent i ecodependent. Una possibilitat de produir sistemes que permetin llevar la supremacia antropocèntrica per reinventar noves maneres de viure. Un ecosistema en forma d’exposició amb idees entrellaçades i amb obres vives. 

Projecte guanyador de la convocatòria Comisart 2020, s’ha creat a partir de tretze obres procedents la gran majoria de la col·lecció La Caixa i del MACBA, amb un marc cronològic dels vuitanta fins a l’actualitat. Un primer element és el títol que dona nom a l’exposició, una cita del biòleg Merlin Sheldrake que la comissària va agafar com un fil directe per parlar de les societats humanes i com estan relacionades entre si: “Vivim i respirem en l’espai que els fongs deixen enrere.” La nostra supervivència és cohabitar.

Disposició circular amb un cub negre al centre de l’espai amb una projecció de Tacita Dean. Ara bé, el primer contacte del visitant serà l’obra Fungi, de Gabriel Alonso. Una mirada directa a dos fongs com creixen a la paret. Un sentit que reflecteix la interdependència i les relacions que sostenen la vida, amb un element de literalitat del cos multiorgànic.

Amb Alonso i Dean, amb aquesta promoció de l’individualisme i la superioritat de l’espècie humana sobre la natura, es vol repensar com a espècie animal, i així es podrà veure en altres obres pensades per l’exposició, com ara Eva Lootz, Teresa Lanceta, Charo Pradas, Eva Fábregas o Vaivén miradores de estrellas, instal·lació de grans dimensions de Victoria Civera, o Pez luna, de Menchu Lamas de l’any 1982.

L’antropòloga Yayo Herrero també tindrà pes en tot aquest ecosistema que ha ideat Alba Colomo per a Digerir el món on és, on la col·lectivitat diversa fa que l’ésser humà s’impliqui de manera activa, a més de veure com al catàleg de la mostra es publica el Manifiesto ferviente, de Mercedes Villalba, un text clau per concebre l’exposició que crearà ponts d’unió amb el text de la comissària.

Juntament amb aquestes obres, al setembre Mariana Silva parlarà en forma de preview del seu treball, un diàleg amb l’exposició sobre com es projecta la representació de la naturalesa en els documentals de la televisió i de la influència de la tecnologia. 

A la imatge: Tacita Dean, Gellért, 1998. Col·lecció d’Art Contemporani Fundació La Caixa. © Tacita Dean Cortesia de l’artista, Frith Street Gallery, London i Marian Goodman Gallery, Nova York/París