Diana Zaforteza, desapareix una veu editorial a contracorrent

Fou una veu editorial a contracorrent. Era una barreja de pura passió i anarquia. No sabies mai per on et sortiria; esperit llibertí fins al darrer moment. Nascuda a Mallorca ara fa quaranta-quatre anys, però resident a Barcelona des de menuda, Diana Zaforteza va morir ahir dimarts d'un càncer, malgrat que la seva salut havia estat sempre delicada. La seva vocació per la literatura i l'art van anar sempre de bracet. La vaig conèixer gràcies a l'amic i filàntrop Lluís Coromina, que l'havia quasi adoptada i l'havia acompanyada en totes les seves aventures artístiques i humanes. Eren un duet incombustible. Es va casar dues vegades, la primera amb Josep Massot, qui li duia avantatge en edat però potser no en picardia. Havia fundat l'editorial Alpha Decay amb Enric Cucurella i l'apadrinament de la tot poderosa agent literària Carme Balcells. Massot l'havia guiat en la direcció literària de l'editorial Alfabia -nom d'una finca de Mallorca de la família-. Una aposta editorial arriscada -que va acabar atropelladament- però que va tenir edicions brillants i que va publicar diversos llibres vinculats al món de l'art com Artemisia -Gentileschi- d'Anna Banti, símbol del feminisme a qui Diana admirava pel seu coratge; El poeta i el pintor d'Ana Rodriguez Fischer, una trobada fictícia entre Góngora i El Greco durant el segle XVII; Popism The Warhol Sixties, el diaris inèdits d'Andy Warhol en el Nova York dels anys seixanta sota la redacció de Pat Hachett i del propi artista; El Cuervo, una col·laboració entre Lou Reed i l'il·lustrador italià Lorenzo Mattotti per adaptar l'àlbum conceptual The Raven o la portada que va seleccionar de l'artista Lluís Vilà per il·lustrar el llibre Ida de Gertrude Stein. Sobre aquesta portada m'agradaria explicar una anècdota. Vaig reunir-me durant cinc anys -reconec que soc insistent- per convèncer a Diana que l'obra d'aquest artista català, nascut a Banyoles, era interessant per fer una portada. Vam fer proves i proves i més proves, i res ... i quan ja havia quasi sucumbit a la possibilitat de convèncer-la, va aparèixer un dia amb una portada increïble de Lluís Vilà i amb un llibre igual de sorprenent, Ida; malgrat deixar-se el nom de l'artista en els crèdits -em volia fondre- va aconseguir trobar un maridatge fantàstic gràcies a una perspicàcia sorprenent i a saber-se envoltar de bons col·laboradors. Era una dona especial, entrenyable, extraordinària en el seu particular caos creatiu i que la vida ens l'ha llevat massa aviat. Sigui aquest article un petit homenatge.