El projecte del Bòlit 2022-2023 manté com a eixos estructurals les nocions de “diàleg” i “ecosistema”, idees que es treballaran a partir dels quatre grans eixos discursius amb què va començar: pensament tàctic i esfera pública, materialismes, territori i zonificació, desplaçaments i memòria. Aquest migdia, el vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats; el vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de Cultura, Albert Piñeira; el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, Josep Calataiud, i la directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona, Íngrid Guardiola, han presentat la programació de la nova temporada compresa entre la tardor del 2022 i la del 2023.
"Ha passat un any des que va començar la nova etapa del Bòlit. Estic molt orgullós d’aquest primer any, i de la gran feina que s’ha fet", ha assegurat el vicealcalde Quim Ayats, que ha destacat que "el principal objectiu era i és fer del Bòlit un centre d’art i cultural de referència a tot el país, però mantenint les seves xarxes de proximitat i oferir un servei públic més transversal que vetlli tant pel sector artístic com per la ciutadania del territori, entenent l’art i la cultura com un dret i la participació com una eina indispensable".
“La Diputació de Girona sempre té en gran consideració la divulgació de l’Art. Apropar-lo a les generacions més joves tal com feu al Bòlit a través de la mediació, l’agenda i les convocatòries públiques és una manera ben eficaç d’aconseguir-ho. L'art per entendre el món”, ha destacat el vicepresident Albert Piñeria.
“El Bòlit, com a centre territorial d’arts visuals, ha assolit de forma clara la majoria dels objectius que el Departament de Cultura es planteja respecte de les arts visuals: territorialització, recerca, dinamització de nous artistes i de nous públics i, sobretot, una voluntat constant d’establir lligams entre societat i art contemporani que estimuli debats del tot necessaris en la societat actual”, ha exposat el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, Josep Calataiud.
La nova programació es fixa en com treballar des de les cooperacions i aliances, des de la sostenibilitat, posant les modes, les novetats i la primícia en un segon pla. Una manera de fer-ho és donant suport i confiança a les recerques que ja estan en marxa. Aquest és l’objectiu d’algunes de les exposicions, com el treball de Sofya Giménez, el de Malpelo, el de Pep Admetlla o l’exposició El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, sóc carn espaiosa que canta: Una recerca sobre gènere, monstruositats i esdevenir altrx, on es recullen les recerques que fa anys estan fent Hélène Cixous, Jara Rocha, Femke Snelting, Laia Estruch o Marina Núñez, entre d’altres.
Aquesta recerca, en la programació 2022-2023, buscarà nous territoris: els personatges singulars, excèntrics, que configuren el patrimoni cultural del territori gironí i català; la desorientació vital; Tosquelles, la bogeria i la neurodiversitat; les monstruositats femenines i l’esdevenir “altrx”; com relacionar-nos amb la tecnologia en un entorn de pobresa energètica; Víctor Català i la reinterpretació artística de la tradició oral i de la naturalesa com a amenaça patriarcal; l’analogia entre l’ull i el teatre des d’un punt de vista arquitectònic, físic-químic i neurològic; o com alçar i pensar una trajectòria artística a partir de l’evolució del cos i de la pròpia comunitat artística.
El territori s’ha plantejat d’una forma directa acollint una bona colla d’artistes de la província de Girona o cooperant amb les entitats culturals de la ciutat i rodalies; però també s’amplia la noció de territori quan es treballa des de l’arxiu en alguns dels projectes –arxius etnogràfics a Els desconeguts de sempre, arxius històrics a Una mamá de un millón o personals a The Bluebird Call de Malpelo- o quan es reflexiona sobre els propis ecosistemes, com a Fer créixer plantes en l’obscuritat, El contorn d’un arc (Eulàlia Rovira) o Més lloc per a la fosca. Finalment, el cos esdevé un territori quan s’aborda les monstruositats femenines a El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, sóc carn espaiosa que canta i a L’ombra sota la parpella, en la qual Pep Admetlla aborda la relació entre les arquitectures i la visió a través del panòptic.
Més enllà dels formats expositius
Cada exposició de llarga durada vertebra una constel·lació d’activitats, pròpies o en col·laboració, com conferències, seminaris o diàlegs que permeten entendre’n millor els continguts (Bòlit Pensament) o activitats familiars que ajuden a entendre millor el món en el qual vivim (Miticultor). A més es despleguen altres activitats de mediació com poden ser recursos educatius per escoles o visites adaptades per a persones amb diversitat funcional i tallers, per poder entendre els conceptes des de la pràctica. El Bòlit ho fa amb els recursos educatius (els fixes i els específics per a cada exposició), amb les visites guiades adaptades a la comunitat de sords, amb el projecte Bòlit Mentor i amb dos nous projectes d’educació i mediació: Segona Residència, un treball d’art a les places els vespres d’estiu (en col·laboració amb La Volta i les Bernardes) i Nexes, un projecte d’art a les escoles, en col·laboració amb l’escola Carme Auguet i l’àrea d’educació de l’Ajuntament de Girona.
En paral·lel, el projecte de residències d’artistes es manté com un espai de recerca, investigació i creació que obre la possibilitat d’intercanvi de projectes amb altres centres nacionals, de l’estat i internacionals que disposin de residències. Pel 2022 es mantenen les col·laboracions amb La Chambre Blanche de Québec, Rad’Art de l’Associazione Arteco d’Itàlia, Lo Pati. Centre d’Art de les Terres de l’Ebre (Amposta) i els festivals Inund’Art i Art & Gavarres. Enguany s’incorpora un intercanvi amb l’espai nyam-nyam de Mieres i es mantenen les residències en col·laboració amb l’EMA (Escola Municipal d’Art), en gravat i ceràmica. Els resultats dels processos d’investigació es presenten en forma d’Open Studio o de petites intervencions als aparadors del Bòlit_PouRodó.
El 2023 es publicaran catàlegs vinculats a les exposicions “Els desconeguts de sempre”, “Biennal 2064”, al projecte “Bòlit Mentor” i s’iniciarà una nova línia de publicacions que vol donar cobertura a aquells/es artistes de trajectòria que vulguin treballar, de forma creativa i oberta, amb els seus propis arxius.