Eugènia Balcells, la dona i els seus arquetips

Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) torna a les sales d’exposicions amb una proposta que mostra el fil conductor retrospectiu d’una línia de treball molt seva: “Ella”, que parla en femení. Precisament, el títol de l’exposició és Ella, una i altra vegada. El títol ja ens indica la insistència en la defensa del component femení en diversos aspectes de la vida privada i pública de la dona i de la seva presència i tracte estereotipat en els mitjans de comunicació.

El viatge d’aquesta artista entre Barcelona i Nova York l’ha dotat d’una especial sensibilitat pels nous mitjans audiovisuals, com el videoart i el cinema, complementats amb l’objecte i altres elements que acaben convivint en la instal·lació multimèdia, un format en què excel·leixen aquells artistes de la generació dels anys setanta que han passat un temps als EUA on s’ha desenvolupat aquesta especialitat. L’empremta de Nova York també es deixa sentir en el seu treball per una especial sensibilitat pel so i la música, que sovint complementen la imatge. El contacte amb John Cage li eixampla el camp de percepció sonor i la capacitat d’escoltar. Així, moltes de les seves instal·lacions o performances han estat acompanyades pel so i la música de qui va ser la seva parella, Peter Ven Riper (1942-1998). 

L’ exposició Ella, una i altra vegada recull diverses obres i instal·lacions que des dels anys setanta posen l’accent en la reivindicació del paper de la dona en la societat contemporània i, a més, formula una crítica a la forma com “Ella” és tractada en els mitjans de comunicació de masses i la publicitat. En aquest recorregut per obres capdavanteres relacionades amb el gènere femení, destaca Reprise (1977), una instal·lació audiovisual basada en fotogrames cinematogràfics que, distribuïts en tipologies i gèneres, confegeix un film de films des dels crèdits del començament fins als del final. Destinada a la galeria G, no es va arribar a executar fins que vaig fer-la pública per primer cop a l’exposició Idees i actituds...(Centre d’Art Santa Mònica, 1992). També d’aquests anys és rellevant Fin (1978), un llibre d’artista publicat per la galeria Ciento i executat a la manera d’un còmic o novel·la gràfica amb fotogrames extrets del cinema de parelles que s’abracen, es besen o passegen i la corresponent vinyeta. Boy meets girl (1978) ens parla del personatge femení en contrast amb el masculí i els rols de l’amor i les relacions sentimentals mitjançant fotogrames cinematogràfics, mentre Through the languages (1981) critica en un vídeo la imatge de la dona en el llenguatge publicitari. Segueix sent una peça impactant l’Àlbum portàtil (1993), un abric fet amb fotos de dones del present, el passat i el futur, encapsulades en plàstic amb què l’artista es vesteix i que va presentar per primer cop a la llibreria Tartessos a De viva veu. Un vídeo de set minuts amb el seu autoretrat inclou l’autora en els arquetips analitzats. 

A la imatge: Eugènia Balcells. Going through languages, 1981