Fundació Ser.Gi organitza "on habita la violència masclista" al Claustre de la Mercè de Girona

Del 4 al 27 de novembre del 2022 es durà a terme l’exposició temporal de fotografia de Joan Aureli Martí Boigues (Simat de Valldigna, 1969) On habita la violència masclista al Claustre del Centre Cultural La Mèrcè de Girona.

La inauguració ha estat organitzada per la Fundació SER.GI de Girona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament, la Generalitat de Catalunya, i les empreses Marc 3, Stein, Alchimia Solidària i Bonart Cultural, S.L. Aquesta mostra consta d’un total de 15 fotografies en blanc i negre realitzades per Joan Aureli Martí amb textos de: Anna Puig Cantarero, Bàrbara Julbe i Sallés, Carme Vinyoles Casas, Imma Merino Serrat, Isabel Pascual i Sardó, Laura Fanals Gubau, M. Lluïsa Faxedas Brujats, Ma Dolors Reig Garganta, Maria Mercè Roca i Perich, Mariàngela Vilallonga i Vives, Mercè Saurina Clavaguera, Núria Astorch Flavià, Núria Esponellà i Puiggermanal, Núria Martí Constans i Rosa Gil i Vilà. Paral·lelament a aquesta mostra s’ha organitzat un concert contra la violència masclista el dia 24 de novembre d’enguany a les 19:00 hores del vespre al Auditori de la Mercè de Girona a càrrec de tres cantants femenines que són: Mireia Vilalta, Nuri Thunder i Namina.

Entrevista amb Joan Aureli Martí.

Bonart (BA).- Com va sorgir la idea de fer aquesta exposició?

Joan Aureli Martí (J.A).- Apartir d’un encàrrec que em va fer la Fundació SER.GI directament. A partir d’aquí em vaig posar en contacte amb dos col.lectius feministes de la ciutat, Hèkates i Malapècora, i amb algunes de les meves amigues i conegudes. Amb tot aquest material que vaig recopilar vaig construir amb la Fundació SER.GI la meva mostra individual de fotografies.

Malauradament com que hi ha tants de tipus de violència masclista vaig haver de fer una selecció acurada de les diferents temàtiques que he tractat en aquesta exposició.

BA.- Ens podria explicar quina temàtica ha escollit...

Sobretot dones supervivents amb pisos tutelats, la tornada a la nit casa després del treball, el tema de l’assetjament psicològic, la bretxa salarial, la fugida de la dona després del maltracte, la dictadura de l’estètica i la cosificació de la dona, el moment de les denúncies a la comissària de policia, el tema de la bretxa en el món de l’esport (vaig retratar a un grup de noies que estaven entrenant al Gerunda Fútbol Club), les dones que malviuen al carrer, etc...

BA.- ¿Per on va començar? ¿Quina va ser la primera fotografia?

Vaig quedar amb una noia sola caminant de nit per un carrer del Barri Vell de Girona. A partir d’aquí em vaig reunir amb diferents col·lectius de dones. Haig de reconèixer que era molt complicat per coordinar l’agenda amb elles per retratar-les.

BA.- ¿Quant de temps li ha portat la realització d’aquesta exposició?

Vaig començar al mes de gener del 2022 fins a finals del juny del 2022. En total un sis mesos aproximats.

BA.-Totes les fotografies estan fetes amb blanc i negre...

Si, vaig decidir fer-les amb blanc i negre ja que crec que el tema del blanc i negre arriba millor amb aquesta temàtica tant dura que estava tractant. En definitiva, no vaig voler posar colors a una temàtica tant fosca com és la violència masclista. I cal dir que el principal objectiu que persegueix aquesta mostra és el de fer molta difusió i d’arribar al màxim de gent possible.

Les quinze fotografies són de mides 60 x 40 cm i estan fetes i editades amb càmera reflex. Normalment treballo amb aquesta tècnica però també amb càmera analògica.

BA.-Parli'ns una mica de la seva trajectòria professional...

La primera exposició important que vaig fer va ser la que vaig titular 1-0 al Col·legi Verd i que vaig inaugurar l’1 d’octubre del 2018 al mateix Centre Cutural La Mercè. Es va poguer itinerar per tot Catalunya, País Basc i Escòcia. Cal remarcar que jo ja havia fet abans fotoperiodisme, sobretot totes les mogudes del procés, les manifestacions de l’AP-7, etc... Una altra exposició important que vaig inaugurar va ser la del mes d’abril del 2021 sobre el tema de la pandèmia titulada “L’any més intens de les nostres vides” al Museu d’Història de Girona (Carbonera).

B.A.- ¿Què ha representat per vostè la producció d’aquesta exposició?

Per mi tot aquest temps ha sigut un aprenentatge continuo d’estar vivint amb primera persona el tema de la violència de gènere.

Per altra part, em fa molta il.lusió que la Fundació SER.GI hagi preparat material de suport per la mainada. Durant el transcurs de l’exposició s’han programat diverses visites escolars a alumnes de primària i secundària de diferents escoles de la ciutat Girona.

BA.- Cada imatge ve acompanyada d’un texte...

Si, em vaig emocionar molt llegint els quinze textos de les dones protagonistes de les meves fotografies, com per exemple el de la Bàrbara Julbe, escriptora i periodista, que diu: “les dones supervivents de violència masclista troben en pisos tutelats la protecció i l’acolliment necessaris per seguir alvirant futur a la seva vida. Una esperança que es vesteix en una llar que esdevé espais de respir i recuperació. No estant soles”.

BA.- ¿Aquesta exposició serà itinerant?

Si, ja que una vegada finalitzi al Claustre de la Mercè tot seguit es desplaçarà a Salt, Lloret de Mar, La Bisbal d’Empordà, Santa Coloma de Farners i Figueres. A mi m’agradaria molt que també es traslladés a l’Ateneu 24 de juny, ja que jo en sóc soci, però encara falta per confirmar les dates exactes.

L’exposició es podrà visitar en els horaris habituals del Claustre de la Mercè de Girona de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 21:00 hores de la nit. Els caps de setmana estarà tancat.