El Centre d’Art Tecla Sala acollirà, entre el 6 d’octubre i el gener del 2023, l’exposició Fatamorgana, de l’artista català d’arrels mexicanes Gino Rubert (Mèxic DF, 1969). Al llarg de la seva trajectòria, Rubert ha treballat disciplines molt diverses que abracen des del disseny de peces de roba impossibles o l’escriptura fins a la dramatúrgia i l’actuació a la performance El Mundo del Arte, estrenada el 2021 al Teatre Romea de Barcelona. Tanmateix, la tècnica que defineix millor l’art de Gino Rubert és, sens dubte, la pintura.
A l’exposició que ens ocupa, comissariada per Gisela Chillida en col·laboració amb Roc Parés, l’artista mostrarà tant les pintures collage per les quals és ben conegut en diàleg amb rareses del seu estudi i pintures recents que incorporen llum i so. Gino Rubert descrivia així la seva tècnica pictòrica en una entrevista feta per Chillida el 2015: “Em sento satisfet quan les imatges finalment suggereixen més que narren. [...] M’encanta que la gent vulgui tocar els meus quadres per entendre què està veient, crear la il·lusió d’espai i acció on no hi ha ni una cosa ni l’altra. D’aquí el gust per utilitzar els objectes reals de què parles [fotografies, teles, plàstics, cabells, etc.].”
En total, més d’un centenar d’obres –algunes d’inèdites, d’altres vingudes de col·leccions internacionals–, de les quals un bon nombre de peces sobre paper, menys conegudes però d’interès determinant per comprendre el procés creatiu de l’artista. De fet, expositivament, comissària i artista s’han conjurat per intervenir les sales del centre d’art i difuminar les fronteres que separen l’interior de l’escena pictòrica amb l’entorn que l’acull físicament.
El títol de l’exposició, Fatamorgana, fa referència a l’efecte òptic vinculat a la inversió tèrmica que fa que els objectes a l’horitzó adquireixin una aparença flotant. És aquest punt d’irrealitat o d’estranyesa que és tan present en l’obra de Rubert el que també és determinant en el diàleg que les ja esmentades sales intervingudes establiran amb l’espectador i amb les obres exposades. Val la pena ressenyar també la rellevància que té la “fatamorgana” per dins la biografia de Gino Rubert: es tracta d’una discoteca de Sant Martí d’Empúries on l’artista havia passat moltes matinades de festa.
Recentment, hem pogut veure l’obra de Rubert exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb la peça Vanity Fair (un altar sense heroi), un retaule postmodern que segons l’artista retrata un cert món de l’art on apareixen artistes, col·leccionistes, etc. pels quals sent admiració o amistat, sense cap mena d’ordre disciplinari geogràfic o històric.
A la imatge: Thesis (2010), © Gino Rubert, VEGAP, Barcelona, 2022