Baner-1280x150-px

Erakusketak

L’alquimista d’avantguarda

L’alquimista  d’avantguarda

Joan Massanet (l’Armentera, 1899 - l’Escala, 1969) és un artista de vàlua dins l’ecosistema del surrealisme català i peninsular, coetani de Salvador Dalí, Àngel Planells, Esteban Francés i la gironina de naixement Remedios Varo. Amb tot, ha tingut sempre  una visualització desigual, i és que no és fàcil aconseguir situar un autor dins una realitat on la figura de Dalí sempre ho copsa tot. Malgrat aquest handicap, la historiadora i crítica d’art Alícia Viñas ha estat sempre una ferma defensora d’aquest autor; bona prova d’això va ser l’exposició clau que el 2005 va realitzar per al Museu Reina Sofia de Madrid i que posteriorment va viatjar fins al Museu d’Art de Girona. Sap greu que al MNAC hi hagi llacunes amb artistes històricament interessants; en tot cas, sembla que això comença a canviar. Potser el MNAC encara era massa tendre per arribar a aquesta capa de preocupacions. Titulada L’espectre de les coses, l’exposició de Madrid i Girona va ser el primer cop que es situava de manera contundent l’autor escalenc dins la realitat surrealista del segle XX peninsular.

Ara, el relleu en la difusió d’aquesta figura l’ha pres, de manera intel·ligent i per tal de  capitalitzar patrimoni artístic, l’Ajuntament de l’Escala –dins el pla estratègic de cultura–, i ha encarregat aquesta tasca a Mariona Seguranyes, una historiadora i crítica d’art empordanesa versada en la matèria i que ha trobat documentació inèdita, entre altres, cartes en facsímil de Massanet adreçades al crític Sebastià Gasch i ha posat l’èmfasi en la relació de l’artista i el paisatge que l’embolcallava, “paisatges culturals”, com diria Eduard Carbonell.

Però anem enrere en la cronologia de Massanet. En els seus primers tempteigs surrealistes, hi ha rastres de Miró i de Max Ernst, de les trobades amb el grup logicofobista ADLAN, però de seguida Dalí entre en escena –amistat inclosa– i és en aquesta època que sorgeixen fruits molt destacats: Prestidigitador decapitat, cap a 1939; Composició màgica i Tardor, 1931-32, o L’espectre de la muntanya, 1930. Massanet, hiperinquiet com era, apel·la a l’essència del fet creatiu, que vol dir innovació, i es deixa tocar també per la pintura metafísica europea de Chirico i Paul Delvaux. Després de la guerra, la seva pintura sofreix diverses transformacions sense perdre l’ànima surrealitzant, i incorpora escultures de deix ancestral, primitivista, seguint els postulats picassians. Escultures influenciades de la seva col·lecció de talles romàniques catalanes. Finalment, cap al 1960, arriba al collage d’objectes, a la matèria, a una pintura menys minuciosa però amb una rotunditat expressiva que el porta a reiventar-se de manera que es connecta amb les avantguardes “informalistes” que posteriorment Romà Vallès, Rey Polo, Modest Cuixart, Joan Josep Tharrats o Antoni Tàpies exportarien arreu del planeta. 

L’exposició, que es podrà visitar fins al 8 de gener del 2023, s’acompanyarà d’un llibre amb tota la nova recerca, fet que ajudarà a posar llum.

Memoria_viscuda_Bonart_180x180 pxBanner-Flama-180x180px_v1-cat-1

Interesatuko
zaizu
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90