Guillermo Pérez Villalta torna a la Sala Parés amb "Aquests darrers anys"

La Sala Parés presenta, fins al 29 d'octubre, l'exposició Aquests darrers anys de Guillermo Pérez Villalta que, després de dues dècades sense exposar a Barcelona, presentar la seva primera exposició individual a la Sala Parés.

La mostra ocuparà diversos espais de la galeria i exhibirà treballs dels darrers deu anys de la producció de l’artista. Seguint la línia conceptual de les exposicions més recents de Pérez Villalta a Madrid, la mostra gira entorn de la idea de “classicitat”, concepte present a la cultura occidental des de l’antiguitat fins als nostres dies i objecte d’estudi, revisió i anàlisi per part de l’artista.

Pérez Villalta desplega un llenguatge construït a partir de la geometria, el contrast entre els cossos i el buit, l’estudi minuciós de la llum a l’espai i es delecta en els valors pictòrics –la pinzellada i el color “amb mescles i veladures complexes de diversos tons per a crear una il·luminació enrarida”. La seva pintura es mostra més abstracta en el seu significat o interpretació, disminuint l’evocació simbòlica dels temes representats: perspectives portades al límit, punts de fuga combinats, geometries fantàstiques, reinterpretacions, ciutats ideals, visions oníriques i ambients metafísics. Uns de naturalesa artística (els plaers de la cultura, la bellesa, el clàssic i el contemporani, abstracció i figuració, el real i l’imaginari, veritat i versemblança); uns altres de caràcter personal (raó i sentiment, individual i col·lectiu, masculí i femení, amor i sexe, solitud i companyia); i d’ordre espiritual o filosòfic (sagrat i profà, religions, ritus, mites, creences, al·legories, somnis). I com una ombra que ho cobreix tot, la fugacitat, l’eternitat, la melancolia pel pas del temps.

Pintor, escriptor, dibuixant, gravador, dissenyador de joies i objectes, arquitecte, escenògraf, escultor i, en definitiva, i com li agrada anomenar-se a si mateix, artífex, Pérez Villalta desplega un llenguatge construït a partir de la geometria, el contrast entre els cossos i el buit, l'estudi minuciós de la llum a l'espai i es delecta en els valors pictòrics –la pinzellada i el color “amb barreges i veladures complexes de molts tons per crear una il·luminació enrarida”.

Nascut a Tarifa, Cadis l'any 1948, Pérez Villalta va començar a estudiar Arquitectura, encara que va abandonar-la per dedicar-se a la pintura. Va arribar a Madrid l'any 1968 i es va donar a conèixer com a pintor. Amb l'explosió cultural a la ciutat durant 1980, es va veure immers al moviment contracultural de la 'Movida Madrileña'. A la seva obra més primerenca, els quadres eren molt colorits i tenien una forta influència manierista i barroca, fet que fa que alguns experts les incloguin a l'escola neomanierista. Va dissenyat també escenografies, produir gravats i litografies, ha treballat amb ceràmica i bronze, i dissenya mobles i catifes. El 1985, va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, i el 2006, la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts.