"Arxiu-Elements classificats" de Pere Noguera a Palma Dotze

A partir del 15 de setembre Palma Dotze Galeria obre la seva temporada de tardor amb l’exposició temporal de Pere Noguera titulada Arxiu-Elements classificats, que es podrà visitar fins al 27 de novembre del 2022 i que presenta un recull de treballs que abracen més de 50 anys de trajectòria presentats per Carles Guerra. La galeria participarà amb l’obra de Noguera en el Barcelona Gallery Weekend, que organitza Art Barcelona, Associació de Galeries, i que aquest any se celebrarà del 15 al 18 de setembre. La galeria tindrà també un estand expositor al Swab Barcelona Art Fair, Fira d’art Contemporani de Barcelona, que es durà a terme del 6 al 9 de setembre al pavelló Mies van der Rohe i en què presentarà simultàniament el treball en vídeo i fotografia d’Eva Miquel (Barcelona, 1970); Mariona Moncunill, doctora i llicenciada en belles arts, artista i investigadora, i Ignacio Uriarte (Krefeld, Alemanya, 1972), que presentarà una mostra de les seves obres sobre tela, paper i altres formats. Cal recordar que des del 1989 la galeria ha basat la seva programació en la promoció de l’art contemporani, a través de l’alternança d’exposicions de joves artistes amb l’exhibició de treballs recents de grans exponents de l’art català, espanyol i internacional des de la segona avantguarda fins als nostres dies. Actualment, Palma Dotze Galeria està col·laborant amb institucions i empreses de la zona del Penedès per dur a terme iniciatives artístiques de caràcter públic, i un programa d’activitats a través del qual es vincula als esdeveniments culturals i festius de la comarca.

Arxiu-Elements classificats, de Pere Noguera (la Bisbal d’Empordà, 1941), ens ofereix l’oportunitat d’aproximar-nos una vegada més a l’inesgotable treball d’aquest artista que ha tractat l’arxiu amb un enfocament i objectiu artístic. Format a l’Escola Massana de Barcelona al costat de l’escultor Eudald Serra, Pere Noguera ha elaborat un cos de treball en què ha dut a terme una revisió contemporània dels materials com la terrissa i la ceràmica industrial. Als anys setanta, Noguera es va iniciar en les noves poètiques pobres, efímeres i conceptuals relacionades amb l’art povera. Des de llavors, la matèria com a procés, l’objecte domèstic i el paisatge immediat formen part dels seus centres d’interès. Conegut per les seves enfangades –entre el 1979 i el 1982 va cobrir amb fang líquid objectes del terra que revelaven la matèria com a esdeveniment–, va ser pioner a incorporar els seus treballs en fotocòpies i a difondre la idea d’arxiu com a ready-made a partir de fotografies i films trobats. El mateix Noguera explica sobre la seva obra: “És fruit d’una reflexió sobre la dimensió existencial de la quotidianitat i d’un procés que relaciona directament art i vida. No es tracta d’una interpretació sinó d’una nova realitat que es manifesta en el llenguatge, en temps real i en un lloc determinat. M’interessa que l’acció desvetlli lectures poc habituals i aspectes poc perceptibles o il·lògics, que es puguin relacionar amb la naturalesa de l’home, que en altres llenguatges no es produeixen.”