"Daniel García Andújar. Patent de Cors" a Es Baluard

Es Baluard presenta del 16 de setembre al 22 de gener l'exposició Daniel García Andújar. Patent de Cors, comissariada per Imma Prieto.L’exposició congrega una mena de mosaic o arxiu simbòlic que permet rastrejar el conflicte i el dolor a través de les més de 300 imatges recollides. El projecte incideix, com és habitual en el seu treball, en la necessitat de revisar i reescriure la història, de reconèixer que el robatori i l’espoli es produeix no només després de la permissivitat d’una Patent de Cors, sinó en històries oficials i, sobretot, en el moment en què desposseïm les persones dels seus drets, de les seves memòries i de la seva identitat. Andújar incideix en el fet que la història és plena de sostraccions sistèmiques que acompanyen i han acompanyat desplaçaments i exilis forçats. És en aquesta condició de desterrament des d’on reivindica la dignitat esborrada i la necessitat de retornar-los el lloc que sempre haurien hagut d’habitar.

Navegar el Mediterrani és una acció carregada de significats històrics, polítics i socials. És assumir una multiplicitat de presències i absències portadores d’històries enterrades i negades, és voler veure que el temps continua sent el transmissor d’un imaginari que posa de manifest el conflicte, el desterrament i l’exili. Patent de Cors, d’una banda, dona nom a l’exposició que Daniel G. Andújar presenta aquesta temporada amb materials i obres inèdites, i d’altra banda, ja deixa entreveure quelcom d’abandonament, espoliació i pèrdua. Sota aquest epígraf, Andújar ha portat a terme una investigació site specific per presentar-nos algunes peces que apel·len a un temps i a un espai comú.

Materials i històries que ens retornen mitjançant un gest senzill la possibilitat de ser lloc, d’esdevenir espai i reivindicar memòries. Daniel García Andújar recupera i recrea un emplaçament que, tot i ser conegut, es presenta per primera vegada: el Mediterrani. Pensar el Mare Nostrum, tal com l’anomenaven els romans, és assumir aquests viatges, diàspores i migracions. És recuperar altres vides, moltes de les quals, perdudes i silenciades. Pensar el Mediterrani com a illa, com a lloc aïllat però identificat, provoca estranyesa i inseguretat. Des d’aquesta nova entitat, Andújar estableix múltiples capes de significat a través d’elements que, alhora, responen a una investigació configurada a través de diversos vèrtexs. Conscient de la impossibilitat d’abastar tots els silencis, congrega un corpus visual que apel·la a temps diversos, peces que marquen un fil històric i assenyalen un no-final: des dels relats de l’Eneida fins als darrers cossos que han mort en la travessia cap a Europa. És traient a la llum aquests, altres, relats que dialoga amb la Patent de Cors i estableix una metàfora que accepta el robatori, no només material, sinó dels drets fonamentals.