Importació d’obres d’art

És ben conegut que la importació d’obres d’art és la introducció en territori espanyol d’aquests béns culturals, inclosos els que tinguin com a origen un país de la Unió Europea.

En canvi, potser el que no és tan conegut són les dues possibilitats que permet el procediment per a la importació de béns culturals, sempre que la importació s’hagi fet legalment i estigui degudament documentada.

La primera possibilitat és sol·licitar, a la comunitat autònoma competent, que l’obra en qüestió sigui inclosa a l’inventari general de béns mobles (IGBM) o sigui declarada bé d’interès cultural (BIC).

I això amb la finalitat que, una vegada inclosa l’obra d’art a l’IGBM o declarada BIC, s’obtingui en els impostos sobre la renda de les persones físiques o sobre l’impost de societats una deducció en la quota del 15% de l’import de les inversions o despeses que el propietari de la peça hagi realitzat per adquirir-la a l’estranger, però amb la condició que aquesta obra romangui al territori espanyol i dins del patrimoni del seu titular durant almenys quatre anys.

En conseqüència, a l’hora d’escollir aquesta primera opció, si bé s’obté una deducció fiscal, no és menys cert que hem de valorar correctament els condicionants que s’imposen i la manera com ens poden afectar.

La segona possibilitat és la de presentar, davant la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts del ministeri, una sol·licitud de declaració d’importació, la qual es pot presentar dins un termini màxim de tres mesos a comptar des de la data de la importació.

Per a les obres d’art procedents de països no membres de la Unió Europea, la documentació que cal aportar és la que acrediti la propietat del bé (per exemple, la factura de la compra) i el document únic duaner d’importació. En canvi, per a les obres d’art que procedeixin de països membres de la UE, a més del document que acrediti la propietat, només cal un document que acrediti la data d’entrada del bé a Espanya (per exemple, la factura del transportista).

De la presentació d’aquesta declaració davant del ministeri, se’n derivarà un règim especial per un termini de deu anys (prorrogables a deu més, si se sol·licita) amb una sèrie d’avantatges per al cas que el propietari de la peça vulgui novament exportar-la fora d’Espanya.

Aquests avantatges són: que l’exportació no podrà ser denegada, no pagarà taxes, no estarà subjecta a cap dret d’adquisició preferent que són propis de l’administració (oferta de venda irrevocable o dret de tempteig i retracte) i no podrà ser declarada bé d’interès cultural, llevat que el propietari així ho sol·liciti.

Finalment, i no menys important, apuntar que aquest règim especial és objectiu, no subjectiu; en conseqüència, es concedeix al bé declarat davant del ministeri, sigui qui sigui el propietari. 

Les setze galeries catalanes en fan un balanç positiu, encara que amb reserves a l’hora de tancar algunes vendes comercials. Tot i així, els comentaris respecte a les vendes han estat positius. No sabem fins a quin punt el conflicte bèl·lic desencadenat determinarà el tancament d’algunes operacions que ja estaven acordades amb anticipació. Una fira, la d’ARCO, més assequible respecte a les dimensions i, encara que amb menys galeries, les propostes han tingut un alt nivell de plantejaments, com ara més internacionalització i un acostament més estret amb els països llatinoamericans. Només les xifres oficials de les institucions i els museus surten a la llum, i proporcionen algunes alegries col·lectives. Per exemple, el Museu Reina Sofía va adquirir una quinzena d’obres d’artistes nacionals i internacionals amb un pressupost aproximat de 360.000 euros. La crisi econòmica i la situació actual provoquen més moderació que en anys anteriors. Un moment que ens torna a fer reflexionar sobre la situació favorable per emprendre una nova col·lecció a preus adequats. Amb aquesta incertesa, els col·leccionsites tornen a aparèixer amb més força, en canvi els especuladors i els inversors fan marxa enrere en espera d’una situació més favorable. Tothom desitja que el 2023 sigui l’any de la normalitat. Ara toca fer balanç, recuperar forces físiques i econòmiques i replantejar les noves apostes.