El signe és el missatge

Perdoneu que comenci per on no toca i em fiqui on no em demanen. Em confesso home de paper, de paper escrit. De petit desconeixia els punts de llibre i em menjava la cantonada de la pàgina on hi havia el número, per a seguir l’endemà al punt indicat.

Més endavant, vaig dirigir una subhasta de llibre antic i, a contracor, no vaig adquirir el somni de la meva vida: una col·lecció de paper timbrat de l’Estat espanyol, entre 1516 i 1873, cadascun escrit amb la cal·ligrafia del seu any.

Imagineu, doncs, com em poso si veig que hi ha una tria de la col·lecció Suñol i Soler, itinerant per Catalunya, dedicada al tema dels “Signes i escriptures”. Aprofiteu, que ara està magníficament instal·lada a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac fins al 18 de setembre!

Dit això, deixeu que us rebaixi una mica l’entusiasme: malgrat ser una exposició plena de peces interessantíssimes, hipnòtiques algunes, incitadores de llatrocini d’altres, els títols d’aquesta mena d’exposicions –ei, que no manquin!– són com el cordill d’un collaret: les joies són les obres, però el fil conductor és la tesi. 

Una tesi apassionant: la interacció entre lletres i signes (que és el que són també les lletres) i arts plàstiques. Podeu imaginar que des dels gerros grecs, les estàtues i els mosaics romans, la lletra ha acompanyat l’art. I que el nostre alfabet procedeix d’abstraccions de dibuixos: gireu una A majúscula, és el cap d’un bou amb les seves banyes; Aleph, del protocananeu, al 1000 abans de Crist. Mireu la pintura romànica, que ens indica els noms dels sants, o els filacteris renaixentistes on s’hi encabia tota la informació extrapictòrica, o quan es van començar a signar les obres d’art...

I ja al segle XX, el collage, les paraules en llibertat de Marinetti, el dadaisme, el surrealisme el lletrisme... El Pop Art, el conceptual, etc.

Les 42 peces de la col·lecció Suñol són totes realitzades a partir del 1972, de la mà d’artistes catalans, vinculats o freqüents en el panorama artístic català i, com a excepció, el pioner de l’arte povera Alighiero Boetti.

Les obres estan dividides en quatre apartats però, entre nosaltres, bastantes són intercanviables: 1) Signes: símbols i formes, algoritmes indesxifrables. 2) Cap a una referència a la paraula i al text: sí, però que la seva lectura no aporti cap significat literal. 3) Lletres, collages i tipografies: les lletres de l’alfabet elevades a la categoria de paràmetre artístic. I 4) Textos explícits: el títol ja ho diu tot.

De visita obligada per la qualitat de les peces i l’interès dels artistes que hi intervenen (Tàpies, Millares, Aballí, Rabascall, Darío Villalba, Llimós, Fina Miralles, Zush, Carmen Calvo...) la tesi, tot i la seva solidesa, no passa de feliç acompanyament.